Superioritat manifesta

De menys a més

Els quinze dies d’inactivitat competitiva van notar-se en l’arrencada. Més que res, comparant-ho amb la posada en escena del combinat aragonès –va tancar la sèrie de quarts feia únicament 72 hores–, més incisiu i amb Ocete i Abalde alçant la veu. Però, la iniciativa no tardaria a ser de les gironines gràcies a l’encert des del triple (4/7 al final del primer quart). Focalitzades a incomodar les pivots, amb constants 2x1 al pal baix, va concedir espais al perímetre que li van ser castigats. A poc a poc, l’equip es va anar trobant i els ajustos defensius li van donar fruits ben aviat. El primer forat de pes arribaria quan Colhado ja es feia present en la zona i Mendi, als triples, hi afegia un treball impecable sobre Barbee, a qui ni deixava tocar la pilota (22-13, 8’).

Lapeña va apostar per una defensa zonal, que va permetre al seu equip recuperar part del terreny perdut. Sobretot perquè a l’altre costat, sumava contínuament, amb tirs lliures o la producció de Gimeno (29-27, 14’). Aquí, l’Spar Citylift va trobar un triple de Núria Martínez i un parell l’accions a camp obert –fins llavors, córrer havia estat molt complicat– que li van donar aire i li van permetre arribar a mitja part amb un +8. Per acabar-ho d’adobar, a Ferrari ja li havien assenyalat la tercera falta.

A la tornada dels vestidors, les locals van posar-hi una marxa més. Van endurir-ho més tot, apujant línies, i van carregar el joc clarament a la recerca de la superioritat física a la zona. Per fi, van localitzar Evans –9 dels 12 punts d’ahir, en l’arrencada de tercer quart– i, després a Colhado per obrir la màxima diferència fins llavors (+20). Pel mig, hi havia també algun contracop i un altre triple d’una inspirada Mendi. O sigui, punts que arribaven de tot arreu en una fase en què el Mann ja es va rendir. Amb Ferrari anul·lada, la resta no localitzava solucions i els errors se succeïen (4/15 tirs i 4 pèrdues visitants en el tercer parcial).

La feina estava feta i bona prova d’això era que, en el darrer quart, Èric Surís no va fer servir Evans i poc Martínez i Colhado. Les diferències creixerien fins a un +24 (85-61, 28’) perquè, tot i que ho intentaven –Ferrari va aprofitar per maquillar una mica els números–, les aragoneses no tenien esma per a res. Que només agafessin tres rebots en els últims deu minuts posa en relleu fins a quin punt els arribava la llengua a terra. I Fontajau va xalar, com és tan habitual últimament.