La segona unitat

El partit va arrencar a tot drap, amb defenses transparents i unes i altres anotant en els primers segons de possessió. La igualtat la va trencar el Cadí, que va ser el que primer va mostrar una mínima tensió al darrere. I, sense fer res de l'altre món, es va distanciar del rival (16-9, 5'). Veient que el temps mort no acabava de fer efecte, Èric Surís va moure la banqueta –Buch i Silva, per Leo Rodríguez i Alminaite–, i l'aire fresc es va notar de seguida. A elles, s'hi va afegir Oma, i l'activitat es va multiplicar fins al punt d'haver girat completament la truita a l'inici del segon quart (18-25, 13'). En vuit minuts, l'equip gironí havia cedit dos punts –un bàsquet de Montoliu, després de robar una pilota a mitja pista a Jordana– i en atac havia trobat la pausa. Fins i tot Peters va anotar, tot just debutar.

Feia l'efecte que l'Spar havia localitzat el feeling i tenia la situació controlada, però les locals van serrar les dents al darrere i a l'altre costat van trobar punts en accions amb paciència i en els darrers segons de possessió. Tot i estar ben defensades, això va fer molt de mal a l'Uni, que es va tornar a desprogramar i va celebrar que arribés la mitja part per evitar mals majors (32-29).

El pas per vestidors, però, no va provar gens a l'Spar Citylift. La posada en escena va tornar a ser tova, i el rival li mossegava el terreny i trobava vies als bàsquets fàcils. La fluïdesa no existia, i Spanou era qui assumia la responsabilitat per evitar que el Cadí es distanciés. Quan tot tornava a fer mala pinta –45-39 (27'), i Ibekwe i Silva ja amb tres faltes–, hi va haver una revifada gironina, recuperant l'esperit defensiu, que li hauria permès començar l'últim quart al davant si Ainhoa López no hagués regalat dos tirs lliures amb una falta innocent (47-46).

Desfetes

Qualsevol aspiració de recuperar el títol es va volatilitzar en cinc minuts horribles. L'equip perdia la pilota en cada atac –set en el darrer quart, i algunes no forçades–, i les locals, més fresques i clarividents, ho van castigar, agafant la defensa gironina descol·locada molts cops. I, si no ho estava, Tirera, l'MVP, sabia optimitzar cada pilota que li arribava. Ni Alminaite, a qui van treure molts cops de la zona, la va poder frenar, i el -12 era gairebé letal quan faltaven cinc minuts per al final. L'Spar Citylift va intentar perseguir un impossible, i ho va fer amb més cor que cap. I va pagar la frustració amb el trio arbitral –tècnica a Surís (38')–, que, tot sigui dit, va permetre al Cadí fer una defensa tan incòmoda per al rival. En l'últim minut, va arribar la màxima diferència, de +15 (69-54).