El 1986 a Saragossa es va produir una assemblea històrica per constituir la primera Associació de Jugadors de Bàsquet. Hi havia dos homes que van ser clau per constituir-la: César Galceran i Joan Deulofeu. El primer va deixar el món del bàsquet fa anys després de jugar a La Salle, a l'Espanyol i al Cotonifici, i el segon hi va posar ahir el punt final. Deulofeu (12-02-1950, Badalona), secretari general fins al 1997, ha estat l'home fort a l'ombra, una de les persones més importants que ha ajudat a fer gran el bàsquet espanyol des de Catalunya i peça clau per als drets dels jugadors. El fins ara director jurídic de l'ABP explica per què plega: “No volia que em fessin plegar, tot té un final, i després de 30 anys penso que ja n'hi ha prou. Evidentment, però, mentre m'ho demanin ajudaré en tot el que calgui.” El pròxim repte és el quart conveni laboral. L'actual acaba el 2018. Deulofeu recorda lluites històriques: “En els inicis vam topar amb una ACB hermètica, duríssima, que no negociava. Fins al punt que no vam jugar un All-Star a Las Palmas. Va ser el principi de tot.” El mite s'emociona quan mira endarrere: “La primera assemblea la va presidir Epi. El primer president de l'ABP va ser Beirán i després Querejeta, només un any cadascun, i després ja va venir Llorente, amb qui he compartit 25 anys.” L'exjugador fa broma: “He parlat més amb ell que amb la meva dona.” Deulofeu ha viscut molts moments: “Negociacions, tercer estranger, llei Bosman... Però em quedo amb la gent que ho ha tirat endavant i amb el primer conveni que vam assolir el curs 1988/89.” El president de l'ABP, Alfonso Reyes, i el secretari general, Rafa Jofresa, coincideixen en una cosa: “Pensa molt, raona les coses, hi dóna mil voltes... És un savi.” Deulofeu deixa el càrrec i agafa el relleu un altre badaloní, Marc Alomà, amant del bàsquet. El secretari del Col·legi d'Advocats de Barcelona va ser directiu del Joventut a mitjans dels noranta.