Bàsquet WNBA

Bàsquet

Final de la WNBA

Sense anell i sense jugar

WNBA. Anna Cruz, que avui torna a Catalunya, es queda sense el títol després que les Lynx perdessin a casa contra les Sparks el cinquè i definitiu partit de la final amb la base a la banqueta

Al Target Center de Minnesota estava tot a punt per poder celebrar el desitjat títol de la WNBA i repetir així el campionat assolit el curs passat. Però si per alguna cosa s'ha caracteritzat aquesta sèrie final és pels triomfs a domicili (tres en cinc partits). I finalment es va donar la gran sorpresa de la final i les Sparks van aixecar de nou un títol catorze anys després del darrer. Va ser una oportunitat perduda per la badalonina Anna Cruz –aquesta tarda torna cap a Catalunya–, que no va poder revalidar l'anell de l'estiu passat i rubricar un 2016 històric, en què ha estat subcampiona de l'Eurolliga femenina i plata en els Jocs de Rio. El matx va tenir un guió amb un final de pel·lícula amb tensió màxima. Una cistella de Nneka Ogwumike –companya de Cruz aquest pròxim curs al Dinamo Kursk rus– en una penetració tres segons abans del final va situar el 76-77 definitiu, tot i que les Lynx van disposar d'un últim tir, molt forçat i des de mitja pista que no va entrar. Abans d'aquestes accions hi havia hagut dues cistelles importants de les estrelles de cada equip: Parker (74-75) i Maya Moore (76-75). Però abans les de Minnesota havien hagut d'aixecar un partit que se'ls havia complicat molt quan tres minuts abans del final perdien per 63-71. Al final Candace Parker, que va acabar amb dobles figures (28 punts i 12 rebots) guanyant el duel amb Maya Moore (23) va ser l'MVP d'una final en què ha brillat Chelsea Gray, que fa un any feia exclamar d'admiració Fontajau i acaba la final amb 10,4 punts, 2,2 rebots, 2,2 recuperacions i jugant els minuts calents.
Magic, Ricky, Parker...
Entre els 19.423 espectadors hi havia tota una institució, Magic Johnson –copropietari de les Sparks–, Ricky Rubio –acompanyat de Towns i Wiggins– i el germà de Candace Parker, l'ex-NBA Anthony Parker.

LYNX 76 (2) SPARKS 77 (3)

Evidentment que tota jugadora vol guanyar un títol com el de la WNBA, perquè no passa cada any i és més important això que haver jugat o no
MINNESOTA LYNX: Moore (23), Brunson (9), Fowles (10), Augustus (17), Whalen (10) –cinc–; Montgomery (3), Perins (2) i Howard (2). 28/55 de 2, 3/9 triples (1 Moore, Augustus i Montgomery), 11/13 lliures, 27 rebots (9 Brunson i Fo·les) i 25 assistències (11 Moore). LOS ANGELES SPARKS: Carson (8), Ogwumike (12), Parker (28), Beard (8), Toliver (8) –cinc–; Gray (11), Lavender (2) i Gruda. 28/54 de 2, 5/17 triples (2 Parker i Toliver i 1 Gray), 6/9 lliures, 33 rebots (12 Ogwumike i Parker) i 14 assistències (6 Beard). PARCIALS: 18-17, 16-11 (34-28); 21-26 (55-54) i 21-23 (76-77).

DADES

Fa un any que no paro, però ja ho faré, ara tinc un nou repte, un nou club i l'objectiu d'arribar lluny a Europa
Anna Cruz
Amb les Lynx ha estat un estiu complicat, perquè vaig arribar tard i ja sabia que jugaria menys; és lògic i, a més, em vaig lesionar
14
anys
feia que Los Angeles Sparks no aconseguien un títol de la WNBA i Parker en va ser la gran estrella amb 28 punts.
19.423
espectadors
van assistir al Target Center de Minnesota per veure el cinquè i definitiu partit de la sèrie.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.