Dos clubs, un projecte

El 12 d'agost del 2011 l'Estrella Roja i l'FMP van tancar una entesa que també tenia a priori la perspectiva d'un lustre. No era una fusió, sinó un procés similar als acords de franquícia tan habituals als Estats Units. En espera de la consolidació econòmica dels primers, l'FMP li cedia les instal·lacions (locals i pavellons) i totes les categories de base. De fet, qualsevol títol aconseguit mentre el conveni fos vigent seria inclòs en el palmarès del vell Estrella Roja. A canvi, els millors talents blanc-i-vermells anaven directament cap a l'FMP quan acabaven l'etapa júnior per foguejar-se a la lliga adriàtica. “És clar que aquest sistema ha funcionat en tots els sentits i en l'actualitat molts joves truquen a la nostra porta. Hi veuen un lloc idoni per créixer, amb un primer equip amb deu serbis sobre un total de catorze fitxes i això no és gens habitual ara en el bàsquet europeu”, subratlla Ristovic. I posa d'exemple Marko Guduric (1995, amb 12 punts i 2,5 assistències en quasi 22 minuts en aquesta Eurolliga). L'aler va arribar el 2011 a l'Estrella Roja, amb 15 anys i, un cop completada l'etapa de formació, va militar dos cursos a l'FMP, abans de fer el salt al primer equip el curs 2015/16. I darrere seu, en vénen d'altres. El més prometedor és Borisa Simanic (1998), l'MVP de l'últim torneig júnior de l'Eurolliga a Berlín, però fins ara amb un paper residual, també en la lliga adriàtica. Al desembre aparcarà l'equip per jugar l'europeu júnior ajornat a l'estiu.

El procés de col·laboració es va donar per tancat el juliol del 2015, un any abans del previst. Tot i tornar a ser dos clubs independents, el flux de jugadors s'ha mantingut inalterable. “A tots dos ens interessa que hi hagi aquest vincle. A l'FMP, per tenir jugadors de qualitat, i a nosaltres perquè vagin desenvolupant-se”, exposa Ristovic. D'aquí vénen les cessions de Stefan Lazarevic (1996), Aleksa Radanov (1998) o l'australià Jonah Bolden (1996), vingut directament d'UCLA (NCAA). Ristovic també va destacar com a jugador de futur Aleksandar Aranitovic (1998), germà de l'escorta de l'ICL Manresa Petar, que recorda: “Hi ha unes instal·lacions perfectes per treballar i una gran escola de bàsquet.” Petar va completar a l'Estrella Roja la formació, igual que el seu company ara al Bages, Alekander Cvetkovic, que arribaria a debutar al primer equip. I comparteix la seva opinió.

L'èxit

En els dos últims cursos, el club ha alçat cinc títols (dues lligues adriàtiques, dues lligues sèrbies i una copa) i, a més, el curs passat va jugar el play-off de l'Eurolliga (0-3 contra el CSKA). Això també té un peatge afegit, com són els adéus cada estiu de peces cabdals. El 2015 van ser Marjanovic i Kalinic, i aquest últim, Miller i Zirbes. “Si et ve el Fenerbahçe i t'ofereix un milió d'euros de buy-out per Kalinic, no el pots retenir. A l'estiu vam tenir ofertes per Jovic, però l'hem pogut aguantar [el van renovar fins al 2018]. Però probablement l'estiu que ve marxarà”, explica Ristovic, que conclou, pragmàtic: “Si se'n va, ens pagaran un buy-out i aquests diners els reinvertirem en joves, en el nostre projecte. No es pot fer res més perquè hi ha clubs amb molts i molts diners, a Europa i a l'NBA.”