Eurolliga

Eurolliga

Un lustre, dos mons

L'arribada de Nebojsa Covic a la presidència de l'Estrella Roja el 2011 va reflotar un club que era al pou i amb 15 milions d'euros de deute

Va impulsar un pla de sanejament que incloïa un acord de cooperació amb l'FMP que ha funcionat, també esportivament

“Els dinersde ‘buy-outs' els reinvertirem en joves, en el nostre projecte; no es pot fer res més”, diu Davor Ristovic

L'estiu del 2011 l'Estrella Roja era al llindar de l'abisme. No només per la seva situació esportiva –no havia arribat ni a les semifinals de lliga i copa sèrbies, i havia acabat penúltim de la lliga adriàtica (8-18), a punt de perdre la plaça–, sinó sobretot per la motxilla de 15 milions d'euros de deute que l'ofegava i posava en risc la supervivència del club amb més seguidors de Sèrbia.

Amb aquest escenari, Nebojsa Covic (1958) va assumir la presidència del club. Persona connectada políticament –va ser alcalde de Belgrad i exviceprimer ministre serbi, entre altres càrrecs–, té recorregut en el món del bàsquet com a fundador de l'FMP Zeleznik a principis dels noranta. Un club que va catapultar fins a convertir-lo en capdavanter al país i adquirir una gran reputació en la formació de jugadors. D'allà van sorgir elements com ara Teodosic, Raduljica, Savanovic o Macvan. I aquest va ser el seu punt de partida per reflotar l'Estrella Roja. Va anar acompanyat de les persones de confiança de l'FMP –una d'elles el que ara és general manager del club blanc-i-vermell, Davor Ristovic– i va promoure un acord de col·laboració entre els dos clubs, com un dels aspectes clau de l'ambiciós pla de sanejament que tenia al pensament. “Quan vam arribar, la situació era molt delicada. Vam començar a parlar amb jugadors i tècnics per intentar pagar-los els deutes. Volíem eixugar-lo tot en una perspectiva de cinc anys, reservant partides importants cada any en el pressupost, i avui podem dir que ho hem aconseguit. El club està sanejat”, detallava ahir Davor Ristovic a aquest diari. Aquesta seriositat en la gestió en l'etapa actual també ha facilitat l'atracció de patrocinadors. Ara el principal és MTS (Telekom Sèrbia).

Dos clubs, un projecte

El 12 d'agost del 2011 l'Estrella Roja i l'FMP van tancar una entesa que també tenia a priori la perspectiva d'un lustre. No era una fusió, sinó un procés similar als acords de franquícia tan habituals als Estats Units. En espera de la consolidació econòmica dels primers, l'FMP li cedia les instal·lacions (locals i pavellons) i totes les categories de base. De fet, qualsevol títol aconseguit mentre el conveni fos vigent seria inclòs en el palmarès del vell Estrella Roja. A canvi, els millors talents blanc-i-vermells anaven directament cap a l'FMP quan acabaven l'etapa júnior per foguejar-se a la lliga adriàtica. “És clar que aquest sistema ha funcionat en tots els sentits i en l'actualitat molts joves truquen a la nostra porta. Hi veuen un lloc idoni per créixer, amb un primer equip amb deu serbis sobre un total de catorze fitxes i això no és gens habitual ara en el bàsquet europeu”, subratlla Ristovic. I posa d'exemple Marko Guduric (1995, amb 12 punts i 2,5 assistències en quasi 22 minuts en aquesta Eurolliga). L'aler va arribar el 2011 a l'Estrella Roja, amb 15 anys i, un cop completada l'etapa de formació, va militar dos cursos a l'FMP, abans de fer el salt al primer equip el curs 2015/16. I darrere seu, en vénen d'altres. El més prometedor és Borisa Simanic (1998), l'MVP de l'últim torneig júnior de l'Eurolliga a Berlín, però fins ara amb un paper residual, també en la lliga adriàtica. Al desembre aparcarà l'equip per jugar l'europeu júnior ajornat a l'estiu.

El procés de col·laboració es va donar per tancat el juliol del 2015, un any abans del previst. Tot i tornar a ser dos clubs independents, el flux de jugadors s'ha mantingut inalterable. “A tots dos ens interessa que hi hagi aquest vincle. A l'FMP, per tenir jugadors de qualitat, i a nosaltres perquè vagin desenvolupant-se”, exposa Ristovic. D'aquí vénen les cessions de Stefan Lazarevic (1996), Aleksa Radanov (1998) o l'australià Jonah Bolden (1996), vingut directament d'UCLA (NCAA). Ristovic també va destacar com a jugador de futur Aleksandar Aranitovic (1998), germà de l'escorta de l'ICL Manresa Petar, que recorda: “Hi ha unes instal·lacions perfectes per treballar i una gran escola de bàsquet.” Petar va completar a l'Estrella Roja la formació, igual que el seu company ara al Bages, Alekander Cvetkovic, que arribaria a debutar al primer equip. I comparteix la seva opinió.

L'èxit

En els dos últims cursos, el club ha alçat cinc títols (dues lligues adriàtiques, dues lligues sèrbies i una copa) i, a més, el curs passat va jugar el play-off de l'Eurolliga (0-3 contra el CSKA). Això també té un peatge afegit, com són els adéus cada estiu de peces cabdals. El 2015 van ser Marjanovic i Kalinic, i aquest últim, Miller i Zirbes. “Si et ve el Fenerbahçe i t'ofereix un milió d'euros de buy-out per Kalinic, no el pots retenir. A l'estiu vam tenir ofertes per Jovic, però l'hem pogut aguantar [el van renovar fins al 2018]. Però probablement l'estiu que ve marxarà”, explica Ristovic, que conclou, pragmàtic: “Si se'n va, ens pagaran un buy-out i aquests diners els reinvertirem en joves, en el nostre projecte. No es pot fer res més perquè hi ha clubs amb molts i molts diners, a Europa i a l'NBA.”

3
milions d'euros
de pressupost té l'Estrella Roja, comptant les despeses de tots els equips de base, viatges i fitxes de tota la primera plantilla
6
temporades
en blanc va viure el club serbi, des del 2006 fins al 2012. Des de llavors, ha guanyat dues lligues adriàtiques, dues lligues sèrbies i tres copes
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)