Volem canviar les maneres de fer. La federació ja és econòmicament viable, ara hem de buscar la sostenibilitat dels clubs. Han de pagar menys pels serveis que reben de la federació, que al seu torn ha de generar més diners. Tenim unes propostes molt agressives, amb el tema de no pagar algunes llicències. Hem de modernitzar la federació i crear l'oficina del club, un telèfon on centralitzar tots els serveis que necessiten els clubs i que donin solucions, no el “truca més tard”. Hem de tornar la federació als clubs. Ara està molt lluny de la realitat. Un grup de clubs estaran representats a la federació i també a la Fundació del Bàsquet Català. I volem fer un pla estratègic del bàsquet català: reunions amb els clubs, saber la seva opinió i traçar un camí de quatre anys. Hem de saber si volem anar cap a un bàsquet amb més competició o amb menys, amb més participació en la FEB o amb menys, amb els mateixos costos per als clubs o amb menys, amb unes seleccions com abans o no, amb formació d'entrenadors i àrbitres o sense. El tema de la seguretat social està resolt a través d'un preacord que uns clubs reunits en l'anomenada Taula de Castelldefels tenen amb el ministeri. Nosaltres estem per donar suport a aquestes idees. Volem crear una central de compres, no només per assegurances mèdiques i no només per a Catalunya, també per a altres federacions autonòmiques que estan encantades amb la idea. I, per acabar, volem tornar l'excel·lència al bàsquet català, que era pioner a Espanya i ara és un més, per moltes raons: pel nivell dels nostres clubs, per la relació que té la FCBQ amb la FEB, pel fracàs de Fa a la FEB...

No s'ha de votar Joan Fa perquè és la continuïtat d'un sistema que s'ha demostrat passat. Perquè durant vuit anys de vicepresident i sis de president ha tingut l'oportunitat de fer unes coses que ara, de sobte, diu que fa. Quan nosaltres diem que farem A, ell diu A. I per què no ho feia abans? Estem intentant que tots els clubs puguin votar i la seva estructura, amb les normatives que ha aprovat, ho impedeix. Contra Pere Francitorra no hi tinc res, no ha fet res dolent. Però considero que no representa un canvi gaire gran. Ve d'un bàsquet molt professional i les persones del seu equip no tenen la força del meu. Però ja m'agradaria que vingués amb mi i poguéssim una coalició en comptes de dividir-nos.

La possibilitat està oberta. Li he dit que aniríem millor tots dos junts contra el poder establert. Ara estem dividint el model nou, el canvi que vol la gent. Crec que tinc una expectativa de vot superior.

Amb un vot més que el segon. No tenim cultura d'eleccions. Amb un vot més que el segon, sempre que sigui tot net, ja estaria content.

Avui els estatuts diuen que no. El president de la federació de futbol ha canviat els seus i m'agradaria saber com ho ha fet i en funció de què. No et diré que no hagi de cobrar, depèn de la feina. En aquests moments nosaltres tenim uns professionals que ho tiren endavant, però si el projecte és més global, amb federació, fundació i empreses mercantils... ja en parlarem en un futur.

Si són deficitàries ens les hem de treure de sobre com més aviat millor. Però si aquestes unitats de negoci, i les que puguin sorgir, donen diners, les hem de gestionar i fer-ho millor. Aquests negocis van donar tres milions a repartir entre el bàsquet català. Va venir la crisi i un gran problema d'expansió que han causat tensions de tresoreria, però el concepte no està mal pensat.

No és una opinió meva, és una llei internacional que s'ha d'aplicar. A la FIBA em van dir que volen controlar el tràfic de nens en l'àmbit global. Des d'aquí costa entendre-ho, però és l'única manera. Si tens un cas especial, l'únic que has de fer és uns tràmits administratius i no pagues res. Estic d'acord amb el concepte, controlar el mercadeig de nens i joves és positiu. Una altra cosa és el procediment administratiu, que la federació t'obliga a passar, i la poca ajuda que et dóna.

El 2012 vaig presentar un projecte on deia que l'on line redueix les despeses i facilita les gestions, però té un perill: desconnecta entre entitats i associats. Quan fas molt on line has de tenir més espais de reunió amb clubs. Abans hi havia queixes per les cues. Ara no hi ha cues, però ningú ve a la federació. S'ha de crear un mecanisme d'apropament.

El que diguin els clubs catalans. No és que no em vulgui mullar, és que no m'he de mullar. Jo aquí no sóc Joan Carles Mitjana, sóc el representant d'uns clubs i ells m'han de dir què volen fer. A ningú li importa el que opini Mitjana, i la meva opinió és personal, i no tinc cap motiu per explicar-la.

Que hi hagi una festa. No cal que guanyem els Estats Units ni Sèrbia. Volem que el poble català disfruti d'uns jugadors del màxim nivell i en totes les categories. Si no ve Gasol, vindran Puig, Vidal i Domènech, jugaran i passarem un gran dia del bàsquet català.

Podria fer demagògia i dir que són un més. Sí, tenen un vot. Però per influència, per participació dels seus jugadors en les seleccions, per representació a l'assemblea de la FEB, condicionen les decisions del bàsquet català. Són més importants del que es pensa. No només tenen el seu vot, decideixen temes del bàsquet català i espanyol. I ens interessa.

Avui dia s'ha pagat tot el que es devia. Si el Segle XXI costa un euro als clubs catalans s'haurà de tancar, però si la FEB paga el que toca, el Segle XXI serveix per al bàsquet català i espanyol. Això sí, que no faci mal als clubs. No podem treure nenes dels clubs catalans de màxim nivell per anar al Segle XXI. No podem prendre una cadet a un club que ja té una estructura capaç de fer-la progressar.