Bàsquet
Eurolliga
Humiliació històrica blanca
El Barça encaixa la tercera derrota més àmplia de tots els temps a Barcelona, la pitjor contra el Madrid
Molts seguidors van marxar abans
Un Barça sense esperit i amb falta de recursos. L'històric correctiu que va viure ahir el Palau Blaugrana, la derrota més àmplia de la història a casa del Barça contra el Madrid, obliga a fer diverses reflexions profundes, perquè bona part de l'afició va desfilar cap a casa quan encara quedaven 6:48 per al final aprofitant un temps mort i amb 46-83 en el marcador. És una evidencia que el Madrid està en una altra dimensió ara mateix amb un joc que voreja la perfecció. Però les reflexions són dues: l'una és que Bartzokas no pot esprémer més els jugadors que té sans de la primera plantilla. I l'altra, que, en conseqüència, la direcció tècnica s'ha de moure ja per portar reforços. I no parlem de Holmes, sinó de jugadors nivell Barça. Cal destacar, a més, la falta d'esperit de molts dels blaugrana.
Si busquéssim en un diccionari la definició de bàsquet total, de bàsquet espectacle, es podria acostar molt al que va fer el Madrid en la primera meitat. Una exhibició en tota regla. I amb la lliçó apresa de l'últim clàssic que els blaugrana van vèncer els blancs amb les mateixes baixes que ahir, els de Pablo Laso van sortir amb dues marxes més que els de Georgios Bartzokas. L'1-9 d'entrada va marcar l'estat d'ànim de la resta del matx. Rice va anotar la primera cistella en joc del Barça Lassa quan s'havien jugat tres minuts i mig, però llavors el Madrid ja estava desenfrenat.
Triple va, triple ve
La sèrie des de la línia de 6,75 m va ser absoluta, digne d'un concurs de triples i amb un factor decisiu: van anotar des de la llarga distància fins a set jugadors diferents, fet que encara complicava més la seva defensa: Carroll (2), Randolph, Nocioni, Rudy, Doncic, Reyes i Llull. I a mesura que el partit avançava, la confiança anava creixent i creixent fins al punt d'encadenar una sèrie impecable de 8/9 triples. Els blaugrana estaven sense energia, sense forces, arribant tard absolutament a tot segurament fruit del cansament que acumulen els pocs jugadors que entren en rotació. Al final del primer quart el Barça havia encaixat 29 punts (15-29). Cal destacar que en aquests primers deu minuts, dels 22 de valoració blaugrana, entre Tomic (10) i Rice (8) ho havien aportat pràcticament tot. La resta, poca cosa.
Un triple de Nocioni posava la màxima (17-32). Descansava Llull i havia de retornar a pista Rice, que estava agafant oxigen a la banqueta. La impotència també feia acte de presència entre els blaugrana amb una antiesportiva del veterà Perperoglou a mitja pista sense perill o una falta tècnica a Bartzokas més que merescuda per reiterades i airejades protestes. La diferència es disparava fins als 25 punts (28-53) després del triple de Rudy (8/9 del Madrid).
L'exhibició blanca no només era en atac, sinó que també es multiplicava en defensa. Randolph, per exemple, va fer tres taps impressionants d'una plasticitat increïble mentre la defensa d'ajudes que va ordenar Laso també era com un rellotge suís, d'una precisió absoluta. Tothom esperava el descans per reordenar les idees i intentar canviar-ho tot.
Però la sortida dels blancs va anar en la mateixa línia que els primers 20 minuts, i només van necessitar quatre minuts per agafar un marge de 31 punts (37-68). I a partir d'aquí, exhibició blanca i, sobretot, molta impotència blaugrana enmig d'un Palau Blaugrana sorprès pel drama que li va tocar viure. No hi ha urgències de resultats, però sí de fitxatges.
L'anterior rècord era de 23 punts
La derrota més àmplia de la història del Barça-Madrid en un partit a la capital catalana era, fins ahir, de 23 punts (67-90). Ens hem de remuntar a la temporada 1967/68 per veure el correctiu més gran del club blanc al blaugrana a Barcelona. El curs passat, els de Pablo Laso van ser capaços de guanyar durant la final per 20 punts de diferència (70-90). A l'ACB, la derrota més àmplia de tots els temps és de 60 contra el Madrid (138-78) el 1977 i la més àmplia a Barcelona és contra la Penya el 1963 (44-96).
Notícies
Dimarts,16 abril 2024