Seleccionador turc...sense medalla

Les autoritats del país li tenen un respecte absolut, va més enllà de l'esport, és el còctel explosiu de la política. El fet de formar part del Galatasaray, com a club de futbol, li ha donat encara més força. Fa tres temporades va ser escollit seleccionador i va assegurar que portaria el país on li pertocava: a medalla. Tres anys després, fora dels Jocs de Rio del 2016 en la fase prèvia a les Filipines (75-63 contra França), fora en els setzens el 2015 a l'europeu (76-53 contra França) i fora a quarts del mundial 2014 contra Lituània (73-61). El president de la federació turca, Harun Erdenay, va anunciar l'1 de setembre que Ataman deixava de ser seleccionador. Però tothom sap que serà així si ell vol, perquè domina la federació.

De fet, el seu odi públic contra el Fenerbahçe, el seu gran rival turc, ha portat el propietari de l'equip que dirigeix Zeljko Obradovic a prohibir als seus jugadors anar a la selecció turca si Ataman n'és el màxim responsable.

Una de les persones que coneix Ergin Ataman és l'exblaugrana Alain Digbeu. El jugador ha estat durant quatre temporades dirigint l'equip sub-18 del Galatasaray, però la seva relació amb el tècnic no ve d'aquí: “El 2007 estava vivint a Alacant, perquè allà hi havia el meu fill, i com que no jugava amb Trifon Poch vaig rebre dues ofertes per marxar –una era de l'Efes i l'altra del Climamio Bolonya que entrenava Ataman–, vaig decidir anar cap a Itàlia, on teníem un equipàs amb Jerome Moiso, Marco Belinelli, Tyus Edney..., però els resultats no eren bons i no vam entrar al play-off, jo vaig arribar al novembre i el president em va agafar i em va preguntar si creia que havíem de fer un canvi de tècnic i li vaig dir que no.” Digbeu, que ara és scout de l'NBA als Hawks d'Atlanta, explica el rang que té Ataman a Turquia: “És un déu, és un gran entrenador, tàcticament és molt bo i prepara els partits perfectament. I té una cosa que pot ser important, perquè sap motivar els jugadors.” Més tard, Digbeu i Ataman van veure com es tornaven a unir els seus camins. Digbeu, que té el seu fill Tom jugant al cadet del Barça, explica què li va passar per anar a Turquia: “El 2011 em vaig casar i vaig decidir anar amb la meva dona a Turquia, perquè em sentia físicament molt bé tot i tenir 35 anys, però va ser l'any del locaut de l'NBA i van preferir jugadors de la lliga nord-americana abans que a mi. En no rebre ofertes vaig decidir entrenar i em van oferir dirigir el sub-18 del Galatasaray.” Digbeu explica que els joves del bàsquet de base del club turc tenen una ciutat esportiva a Florya, un barri que hi ha a prop de l'aeroport Atatürk, on hi ha els joves de futbol, de bàsquet, un pavelló de bàsquet i molts camps de futbol. L'exaler francès, que viu a Turquia perquè la seva dona és d'allà, explica que va pujar al primer equip tres dels seus jugadors: “Ege Arar, Kristijan Nikolov i Göktürk Ural van passar pel sub-18 i després van estar amb Ataman, vaig fer una bona feina al Galatasaray de base”, diu Digbeu, que va ser medalla de bronze com a ajudant de la selecció turca el 2015 a Itàlia en un partit, curiosament, que van vèncer a França, nacionalitat de l'exblaugrana.