Sabíeu que José Antonio Querejeta, en Josean (Lazcano, 19/3/1957) va posar una botiga de gominoles anomenada Gretel per trobar una sortida professional quan va deixar de jugar? I sabíeu que primer va començar a Vitòria però va anar posant-ne més i li va donar molts calers? Als Estats Units haurien fet una pel·lícula de la seva història. Segur. És una manera d'entendre que la visió empresarial que ha demostrat a posteriori no ha estat casualitat. Farem un salt en el temps per entendre com la seva evolució per passar de vendre gominoles a Gasteiz a ser-ne un Déu.

Quan era ben petit el seu pare va morir i la seva mare va haver de tirar endavant els quatre fills. D'això Querejeta en va aprendre una de les seves màximes: cuidar la família. És per això que mai viatge els caps de setmana, és sagrat ser amb els seus. El president del Baskonia, casat dues vegades, té tres fills i té una neta de 10 mesos. El seu fill gran (Haritz, de 34 anys) ja està manant dins el grup empresarial que ha creat. El descriuen com una persona que imposa respecte però que a curta distància és divertit.

Qui explica més gràficament el caràcter de Querejeta és un dels seus companys a la Penya 1981/1982: Josep Maria Margall. A aquell equip també hi havia l'actual president de la Penya Jordi Villacampa, del pare de Pau Ribas (en Jordi) o de Jose Montero, ara cap visible a la Federació Espanyola. El Matraco fa una reflexió curiosa: “Acostuma a passar, perquè a mi em passa, que ara amb 57 anys exigeixo intensitat, agressivitat i sobretot gran defensa, cosa que jo no havia fet quan jugava; el cas del Josean és igual”. El petit de la saga Margall el defineix com a jugador: “Era un pivot de dos metres pelats, que aquella època no n'hi havia massa i tenia bona mà però no li agradava massa pegar-se, era un referent del Baskonia”. Al Joventut formava part del clan madrileny format per Sagi-Vela, López-Rodríguez i Montero. Quan va acabar el curs la Penya el va voler renovar i va donar el seu ok. El problema és que havia signat dos contractes: amb la Penya i amb el CAI. Querejeta ja jugava al límit de la legalitat amb els contractes... El cas va anar al comitè de competició on el president aragonès de llavors, José Luis Rubio, amb molt pes, se'l va endur. A Saragossa hi havia Pepe Laso, tècnic que després seria soci empresarial amb Querejeta. .Un altre de les institucions del món del bàsquet que el coneixen perfectament és Joan Deulofeu, assessor jurídic de l'ABP -Associació de Jugadors- i exsecretari general que tot just fa dos mesos va decidir plegar. La temporada 1987-1988, el seu últim any com a pivot del Taugrés, Josean va ser president de l'ABP. Deulofeu, qui segurament no comparteix la forma de fer del Baskonia pel què fa a la identificació del jugador nacional que té el club entre d'altres coses, només té paraules d'elogi a la seva tasca al capdavant de l'ABP: “Va ser un president extraordinari, amb majúscules, es va responsabilitzar moltíssim”. Deulofeu defineix com era d'entregat: “Al Josean no li ha agradat mai anar amb avió i venia a Madrid o a Barcelona amb el seu Porsche, ens passàvem tot el dia preparant la reunió amb l'ACB i el dia següent la fèiem, era un gran negociador”. Però només hi va estar un any. Un grup de Vitòria li va oferir la presidència després de la marxa de José Emilio Santamaría, qui Querejeta havia criticat obertament, una cosa que sempre ha tingut: no tenir pèls a la llengua. Margall té clar que és una persona amb personalitat: “Sempre ha tingut les idees clares, encertades o no però les portava a l'extrem, ha estat espavilat, s'ha sabut moure i ha aprofitat un moment on a Euskadi no hi havia bàsquet d'elit per situar el Baskonia el més amunt”. Querejeta també ha fet una cosa molt bé que ha estat saber rodejar-se de gent molt bona, de grans professionals, com el seu assessor jurídic Juanjo Seoane o el seu responsable scouting Alfredo Salazar. I també ha sabut anar de la mà de Jordi Bertomeu en la filosofia del bàsquet actual.