Esports
Resum del 2016
Tot té un principi i un final
Bartzokas i Rodrigo de la Fuente prenen el timó del Barça, tancada l'etapa de més èxits que van liderar Pascual i Creus
Quan el 14 de febrer del 2008 Xavi Pascual va substituir Dusko Ivanovic –en aquell moment, de manera provisional– com a entrenador del Barça, ni ell ni ningú es podia imaginar que acabaria sent una aposta personal del director esportiu, Joan Creus, que acabaria la temporada i que se n'hi estaria vuit més. I encara menys, que seria el protagonista de l'etapa més llorejada de la història del bàsquet blaugrana, amb permís de la curta estada de Svetislav Pesic i la primera Eurolliga.
El pes de dues temporades
Pascual va deixar de ser entrenador del Barça al final de la segona temporada sense cap títol dels rellevants. En el fons, un entrenador considerat de la casa, blaugrana de cor i de professió, sucumbia al millor Madrid de les tres últimes dècades, un equip que ho havia de guanyar tot a Europa i que presenta un balanç d'una Eurolliga, ni més ni menys que Pascual que, amb la temporada ja començada, va trobar una motivació nova fent-se càrrec d'un altre gran, el Panathinaikòs. Rere la destitució –perquè tenia un any més de contracte– del tècnic de Gavà també hi ha la pèrdua de confiança, la divisió d'opinions en la grada i en l'entorn mediàtic i la valoració que el tècnic ja no tenia arguments per revertir la situació.
Justament això, girar el mitjó, és el que es proposen Rodrigo de la Fuente i Georgios Bartzokas. I justament és el que no s'ha apreciat en el tram final de l'any. No és equànime valorar un període tan curt, però –benvingut al Barça– en aquest club que no té treva, posar notes a la curta és el pa de cada dia.
Fer-ho tard és fer-ho malament
El Barça va lligar Bartzokas el 8 de juliol. En un equip de pressupost tan alt i d'exigència màxima no és fer tard, és arribar amb el control tancat. El Barça s'hi va posar tard, es va distreure amb alguna aposta legalment inviable (Jasikevicius no tenia prou experiència acreditable) i quan va anar a buscar Bartzokas –campió de l'Eurolliga 2013 amb l'Olympiacòs–, va haver de pagar.
Amb el tècnic grec van arribar Koponen, Claver i, sobretot, Tyrese Rice, l'home que ha de fer tornar la il·lusió al Palau. Són menys dels que s'hauria volgut incorporar però, amb moltes hipoteques contractuals i la marxa imprevista d'Abrines a l'NBA, és el que es va poder fer. A més, fins que no ha arribat Renfroe –per les lesions en el perímetre– l'únic base de la plantilla ha estat el sobreexplotat Rice.
Però una col·lecció de lesions que fan pensar en alguna raó més que la casualitat han condicionat completament el primer trimestre.
Amb Bartzokas aquell llibre tàctic tan gruixut de Xavi Pascual (amb desenes de sistemes) ha deixat pas a l'atac per conceptes, lliure –i per tant molt més adaptat al joc de Tyrese Rice–, però que també necessita un període d'assimilació remarcable, i més encara venint d'on venia l'equip.
I parlant de conceptes, el d'equip en construcció el Barça no se'l pot permetre, i menys amb l'impacte de la nova Eurolliga d'una sola fase regular. Bartzokas necessita temps –la reconstrucció ha estat només parcial i probablement tindrà una segona fase l'estiu vinent–, i justament temps és el que no té.
Notícies
Dijous,18 abril 2024