De tot

Dues faltes molt prematures de Tomic van obligar-lo a aparèixer a l'escena abans del que estava previst (4-9, 5'). Dos minuts màgics, amb accions positives –un parell de rebots defensius, un bàsquet completant un pick and roll i un triple frontal–, el van carregar de confiança i van permetre els blaugrana tancar el primer parcial al davant, amb +6 en pista del brasiler.

Al segon quart, gairebé ni va aparèixer. Els turcs van apujar línies i era molt complicat connectar amb els pivots. I, quan va rebre, Dunston era infranquejable en el cos a cos al pal baix. Entre això i el desgast per l'exigència física –Bartzokas el va tenir sobre el parquet tant com va poder per no arriscar amb Tomic, per les faltes–, li va ser impossible mostrar-se tant com abans. Per això, quan va tornar a la pista en el tercer quart –també aviat perquè Tomic va cometre la tercera només començar-lo–, se'l notava fresc, descansat. Sòlid en la bona feina col·lectiva de tancar per fi el rebot en defensa, també va treure suc de les continuacions de bloqueig directe i va aixecar l'equip amb una acció decisiva: va perdre una pilota amb 40-45 facilitant un contracop al rival i el seu balanç defensiu li va permetre fer un tap a Granger. La jugada acabaria amb un triple de Doellman. Del -7 al -2, en segons. I a partir d'aquí, l'equip va créixer i dominar. Els darrers cinc minuts va veure'ls de la banqueta, donant el relleu a Tomic, que ahir no va trobar mai el seu lloc.