El Divina Joventut va fer realitat allò que es diu que la por de guanyar, de vegades, és molt pitjor que la por de perdre. Els verd-i-negres, que guanyaven de set punts a tres minuts del final o de cinc punts a dos minuts de la conclusió, van quedar encallats, només van anotar un tir lliure i van errar fins a sis llançaments en el tram final. Això ho va aprofitar el Fuenlabrada per remuntar i empatar el matx (80-80). Quedaven 23,6 segons i la pilota guanyadora per a la Penya. Smith, que havia estat clau en el partit, va agafar la pilota i, en lloc de fer un u contra u perquè els madrilenys tenien bonus de faltes, va llançar un triple que no va entrar. Allà es va acabar tot, perquè els de Diego Ocampo mentalment estaven enfonsats per l'oportunitat perduda i en els cinc minuts afegits el Fuenlabrada, sense Paunic ni Diagné, eliminats per faltes –Popovic no va jugar ni un segon, per lesió–, va ser capaç de rematar un equip verd-i-negre que va tornar a competir però va tornar a perdre. Diumenge vinent, primera final a casa contra el MoraBanc.

Va ser una llàstima perquè d'entrada el Divina Joventut havia marcat la pauta del matx (8-16). Però sense continuïtat, l'assignatura pendent aquest curs. Un parcial de 10-0 retornava la igualtat (18-16) que es mantindria fins al descans (40-42).

En el tercer quart els verd-i-negres van sortir molt sòlids amb un Abalde que va fer 11 punts en uns tres primers minuts de fantasia. Smith, que havia comès quatre faltes en el primer temps –l'última, una tècnica–, va sortir per aguantar la Penya al davant. El bloqueig i la continuació del Fuenlabrada, però, feien molt mal, i els madrilenys, més amb el cor que amb el cap, van aprofitar les moltes concessions de la Penya per empatar i guanyar.