Eurolliga

Tibor Pleiss

PIVOT DEL GALATASARAY

“Em xoca el que passa al Barça”

L'ex-Barça Tibor Pleiss no va poder fer realitat el somni de consolidar-se en l'NBA i ha tornat a l'Eurolliga amb la intenció d'agafar confiança per tornar als Estats Units

“Som últims, però estem en una bona línia”, diu l'alemany

L'NBA no és una porta tancada, és un somni. Amb els Jazz no vaig tenir el paper que esperava
El Barça no va saber explotar els meus punts forts, pels quals m'havia fitxat
A Alemanya poden tenir fins a sis americans, i això no ajuda que el nivell de la selecció augmenti

Fa tants anys que en sentim a parlar que sembla que ja sigui un veterà, però Tibor Pleiss (Bergisch Gladbach, 02-11-1989) només té 27 anys i tota una carrera encara per forjar-se. És pivot, és alemany i fa 2,21 metres, i això el fa singular. Pocs jugadors tenen les seves característiques a Europa. En l'NBA només va poder jugar dotze partits amb els Jazz, però hi vol tornar. De moment, però, és conscient que el seu lloc és a Europa. En l'Eurolliga té unes xifres excel·lents (8,3 punts, 4,8 rebots i 10,6 de valoració) jugant relativament poc (16,57 minuts per partit).

Va marxar del Barça fa dos estius, però en segueix l'actualitat. El sorprèn la situació en què es troba l'equip blaugrana?
Des de fora, sense saber què passa en el dia a dia, és una situació molt xocant. Veure que perd tants partits i la incertesa que genera... Sé que han tingut moltes lesions, però també sé que han fitxat molts jugadors per cobrir aquestes baixes. El que més em sorprèn és que tenen un gran entrenador, Bartzokas, que coneix el bàsquet europeu, coneix la competició i coneix molts dels jugadors que té, perquè alguns els ha portat ell, però en canvi la sensació que fa des de fora és que hi ha coses que no rutllen, però que sense estar dins del vestidor se m'escapen. Però no és normal, perquè no és una simple qüestió de mala dinàmica de resultats.
El seu equip tampoc està per tirar coets, perquè són últims i, a més, no han guanyat cap partit a domicili...
Hi ha una evidència i és que som els últims. Però no som el pitjor equip. Amb els canvis que s'han fet a la plantilla, hi ha més equilibri en el joc i, encara que no hem guanyat fora de casa, cada vegada hi estem més a prop. I no ho dic per probabilitats, ja que, després de nou derrotes, cada vegada, lògicament, hi som més a prop. Ho dic per sensacions. Guanyar de 39 punts el Maccabi Tel-Aviv i jugar a un gran nivell contra el Fenerbahçe i el Panathinaikòs com hem fet en les darreres jornades no és casualitat, sinó que demostra que estem en una bona dinàmica.
En la lliga de Turquia també mantenen una bona ratxa després de tres victòries seguides.
La gent crec que no és conscient que el nivell de la lliga turca ha augmentat moltíssim en poc temps. Quan jo estava a Vitòria o al Barça, semblava que fos una lliga de segon nivell, però ara ha fet un salt gegant. No només pels quatre equips d'Eurolliga. Ara pots perdre contra tots: el Besiktas, el Tofas, el Banvit, el Pinar... No té res a envejar a l'ACB i ho dic per experiència.
Com viu a Istanbul? Millor que a Barcelona?
Uf, molt diferent. A Barcelona es vivia molt bé en comparació també amb Vitòria pel clima, per la ciutat... A Istanbul, la realitat és que hi estic molt a gust. No té res a veure amb el que pensa la gent quan parles d'Istanbul. No estic a Turquia per turisme, sinó per jugar a bàsquet i tampoc m'ha afectat personalment tot el que ha passat aquí al país a banda del bàsquet; no m'ha agafat por.
Quin record guarda de la seva etapa al Barça?
Crec que no em van saber aprofitar, no van explotar els meus punts forts. Venia de Vitòria, on em buscaven en el joc interior, em donaven pilotes i generava joc. Al Barça, tot i ser conscient que hi havia jugadors de gran nivell i que els reptes eren més grans, no vaig donar tot el que hi hauria pogut aportar. És la sensació que em va quedar i la que tinc encara ara.
Estadísticament parlant, va passar de jugar 22 minuts amb 13 punts, 6 rebots i 17 de valoració a Vitòria, a fer-ho 14 minuts, 6 punts, 4 rebots i 8 de valoració al Barça...
Sí, però no em refereixo només al tema estadístic, tot i que els números són una evidència. Dic que em van fitxar pel que havia fet a Vitòria, però després no ho vaig poder fer al Palau.
La seva eclosió com a jugador va ser en l'etapa al Brose Bamberg. Què li sembla com està dominant la lliga a Alemanya i el paper que està fent en l'Eurolliga?
Fa anys que està jugant a un nivell molt alt. Té Andrea Trinchieri com a tècnic, que ha aconseguit donar solidesa al projecte, que juguin com un equip, que tots se sentin importants, i per això juguen tan bé. En la lliga alemanya, es permet que juguin molts estrangers, i això ha fet que la lliga hagi crescut, a banda de la serietat que hi ha amb el tema econòmic. El Brose Bamberg és el reflex a Europa que fent bé les coses es pot arribar lluny.
I com veu el nivell de bàsquet del seu país?
La lliga ha crescut molt, però en la Bundesliga es poden tenir sis jugadors que no siguin alemanys. Això ha fet que hi hagi molts equips que tenen molts nord-americans i els alemanys de l'equip tinguin un paper secundari. Això no està ajudant que el nivell de la selecció alemanya augmenti.
En l'NBA, els seus drets van passar dels Nets als Hawks, dels Hawks als Thunder i, finalment, va acabar jugant amb els Jazz. És una etapa tancada?
No. El meu somni és tornar-hi, però per ser un jugador amb recorregut. Només vaig participar en dotze partits i em van enviar al Idaho Stampede, l'equip de la D-League. No era el que volia i per això vaig tornar a Europa. L'Eurolliga em donava la possibilitat de continuar al més alt nivell i estar a punt per si es torna a presentar l'oportunitat de tornar-hi.
Per cert, com va anar amb Nowitzki pels EUA?
És una llegenda a Alemanya, però també en l'NBA. Sé que a Espanya Pau Gasol és un mite, però, per mi, tots dos estan al mateix nivell. Són jugadors europeus que han marcat un abans i un després als Estats Units. Per als joves alemanys, és l'exemple a seguir.
Al Galatasaray, però, no està tenint gaires minuts de joc (16,5) tot i fer bones estadístiques (8,3 punts, 4,8 rebots i 10,6 de valoració).
Ataman és un entrenador que coneix perfectament el bàsquet europeu. Vol que hi hagi rotacions constants i que la intensitat sigui màxima. Tenim jugadors molt físics dins la pintura i en l'Eurolliga n'hi ha molts com ells. He d'ajudar en tot quan estic a la pista i els minuts me'ls he de guanyar. Estic en una bona línia de treball i de confiança.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)