ACB

La tirania continua

Una altra aparició estel·lar de Llull en els últims minuts dona al Madrid el quart títol seguit. L'escorta va ser l'MVP d'una final que el València va lluitar fins a l'extenuació

Mai com en aquesta edició el Madrid havia estat tants cops a tocar del precipici. I en els tres partits, ha estat capaç d'esquivar-lo, fins a alçar ahir a Vitòria la quarta corona seguida. Ho va assolir recorrent a Llull, l'MVP –10 punts en els últims 2:33– i també amb algun cop de mà arbitral. Tot això va resultar excessiu per a un València superb que, tot i anar a remolc gairebé sempre, va perseguir amb tenacitat el seu moment. I el va tenir, si bé pensar fer un triple a tan sols nou dècimes amb 97-95 era utòpic.

Estira-i-arronsa

Els taronges van arrencar com volien, fent circular la pilota i trobant situacions a prop de cistella, amb Dubljevic quasi sempre. El Madrid, però, hi donava rèplica, amb la qualitat de Llull i Randolph. Entre tots dos van anotar o generar 18 dels 22 punts del seu equip en el primer quart. El València va buscar contenir l'atac blanc –defensa zonal 2-3 en l'inici del segon parcial–, però li era impossible, sobretot pel seu perímetre (40-30, 16'). En tot cas, no es va atemorir i traient rèdits del rebot d'atac, va anar-se'n ben viu a vestidors (47-45).

Amb Taylor marcant la línia defensiva, els blancs van trobar en Ayón la peça per donar més equilibri al seu joc (12 punts en el tercer quart), però Dubljevic estirava els seus, que, tot i patir molt per anotar, hi deixaven l'ànima, lluitant cada acció, carregant el rebot d'atac. Fins i tot, Rafa Martínez va tenir un triple per avançar-se en l'últim quart, però va fallar (76-74, 32'). El Madrid, en canvi, seguia colpejant des de fora i va fer l'efecte que l'equip taronja cedia quan Llull va agafar el comandament de les operacions, en la recta final: dos triples al límit i un contracop després de recuperació van estirar el resultat (95-87, a 1:36). Els de Pedro Martínez van persistir, però aixecar aquell resultat hauria estat heroic.

Estem ara molt dolguts, però no tot és guanyar. Estem en el bon camí. No ens hem de desanimar
Pedro Martínez
Això és treball. Jo no soc dels que creu que un equip que no abaixa mai el cap es fa en un dia
Pablo Laso
El Madrid ha tingut un encert brutal quan estàvem a punt de capgirar el partit
Pedro Martínez
La grandesa de Llull són els tirs, però també la passada de dijous a Randolph
Pablo Laso
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)