Sense reserves

Del primer quart –12-16 i 10/33 tirs de camp entre el dos equips–, els bagencs en van treure la clau de volta per aspirar el triomf: evitar el cinc contra cinc i, si no era possible jugar a camp obert, no allargar els atacs posicionals.

Mossegant el rebot i forçant sempre l'ofensiva contra defensa desorganitzada, l'ICL va anar trobant inspiracions (Tomàs, Cakarun, Suggs i Costa) acompanyades de creixement defensiu: 21-18 (13'), 30-23 (16') i 40-30 (descans). Fins a la mitja part, l'equip havia perdut tot just una pilota i governava el rebot (25-18), amb 10 dels 25 que hi havia hagut a la cistella visitant. Òbviament, l'entitat del rival obligava a pensar que tot estava per fer.

Tornant de la pausa llarga, però, i conscient de l'oportunitat que tenia, l'ICL va sortir amb l'única idea d'insistir en el que l'havia propulsat durant el segon quart. I va fer-ho. Sense vacil·lacions (47-34), sense especular (60-45, 28'). Amb Costa fenomenal. L'equip basc, tremendament incòmode amb l'activitat defensiva local, amb prou feines va aturar el cop (70-53).

El Nou Congost, dempeus, es fregava els ulls (74-54 en el 32') i l'equip, tot i perdre el punt d'encert i confiança que l'havia acompanyat fins aleshores (76-60, 35'), no va cedir ni un mil·límetre en la rereguarda. Un fet que va evitar que el Baskonia, capficat en el seu desencert des de la llarga distància (5/28), arribés a creure's que podia remuntar, ni quan va situar-se 80-71 amb dos minuts per jugar-se –86-74 a 46 segons.