Joc i defensa

Tot i que Romero subratlla que la millora ha arribat amb l'inici de la segona volta –“hem competit tots els partits, amb més o menys dificultats”–, aquest fet ha quedat més palès que mai en els dos últims duels, resolts amb 1-1, per la derrota in extremis, fa dues setmanes a Andorra. Al Principat es va intuir una solidificació col·lectiva, que va agafar més cos diumenge passat. Aspectes com ara el rebot –l'arribada de Xavi Rey ha injectat un plus a l'equip–, la minimització d'errors i pèrdues que originessin punts fàcils als rivals i la continuïtat en l'esforç defensiu. Tot plegat li ha permès també jugar a la cursa i reforçar l'ofensiva, i evitar tant com fos possible el cinc per cinc. “Potser ara estem recollint fruits a la bona línia de treball que hem tingut durant l'any. I és que, venint de victòria o derrota, l'equip ha estat en tot moment exemplar en el treball diari, haguéssim guanyat o perdut durant el cap de setmana. Esperem que aquests dos últims partits ens donin una mica de confiança per salvar-nos a la pista”.

Però a l'ICL no li serà fàcil recuperar tot el terreny perdut perquè els rivals poden anar sumant –el Divina Joventut, el que ara marca el tall (7-16), ha de jugar encara contra el Betis (7-15) i el Rio Natura (6-17), per exemple– i perquè el calendari propi és terrible. En els últims nou partits, se les haurà contra cinc equips de play-off, i té només quatre partits a casa amb dos d'altíssima exigència (el València i el Madrid). “Qualsevol partit és difícil per a nosaltres; som els últims. Tenim present el calendari, però la victòria contra el Baskonia ens demostra que les coses poden canviar. Ara, però, només pensem en el Gran Canària”, exposava Pere Romero, que va eludir valorar si, després de les queixes públiques, han millorat els arbitratges: “Després d'allò, vam decidir que no en parlaríem més. Vam expressar-ho educadament en el seu moment i no ho tornarem a fer per evitar agafar-nos a això com a excusa si no ho fem bé d'aquí al final”.