El partit entre el Darussafaka i el Barça va ser també l'encreuament de dues velocitats de pas. Croats i de nom Ante, Tomic i Zizic van fer valer la seva qualitat en més o menys mesura durant l'enfrontament, exemplificant dues maneres d'entendre el joc.

Amb finor tècnica en el joc de posició, a sota o al coll de l'ampolla, i amb l'experiència com a arma per protegir-se en defensa, Tomic va fer uns bons minuts, tant en el primer quart com en el tercer. Però el seu impacte no va determinar el partit de la manera com ho va fer l'actuació de Zizic.

Nerviós en l'inici (dues pèrdues), Blatt va fer seure el futur jugador dels Celtics després de cinc minuts, però quan en faltaven dos per acabar el primer quart el va fer tornar a la pista. Hàbil, el tècnic va veure que amb Faverani no en tenia ni per començar, Zizic, i que contra el brasiler podria agafar confiança i entrar en ritme de partit. El jove (1997) no va contradir-lo: des de l'activitat, tocant tots els rebots si no els agafava, oferint bloquejos ininterrompudament als quatre jugadors petits que en la majoria de minuts l'acompanyaven i continuant amb criteri quan tenia l'oportunitat. El retrobament del seu joc va canviar la cara dels turcs en el segon quart, i si la seva petja no va ser encara més profunda després del descans, malgrat la infatigable energia amb què fa cada una de les seves accions, va ser pels problemes que va tenir Wanamaker per connectar-hi a causa de la defensa d'Oleson.