L'estiu passat, a la tornada dels Jocs de Rio amb la plata al coll, ja va insinuar, en una entrevista concedida a aquest diari, que l'actual podria ser el seu últim curs al màxim nivell. I ahir Laia Palau (1979) va fer-ho oficial, en declaracions a Efe. La base barcelonina deixarà el bàsquet d'elit a final de juny, quan s'hagi acabat l'exercici. Fins llavors, la base barcelonina té dos reptes al davant: la final a quatre de l'Eurolliga amb el Praga de mitjan abril i l'europeu del juny amb la selecció espanyola i que es farà precisament a la República Txeca.

A l'espera de poder ampliar-lo més en els propers mesos, Palau té ara un palmarès privilegiat. Ha estat capaç de guanyar tots els títols possibles, llevat de les medalles d'or olímpiques i mundials, en l'actualitat inabastables ja que els Estats Units es troben en un estadi superior. Si ha de triar un moment, es queda amb un de molt recent: “El més gran que m'ha passat en la vida és la plata en els Jocs Olímpics. No s'havia fet mai, i només es va perdre un partit, contra les americanes.” La catalana admet que tenia molts dubtes sobre si jugar o no amb Espanya un altre cop aquest estiu, però que entre tots l'han acabat convencent: “La veritat és que tenia molts dubtes. Però, per part de la federació, de l'equip tècnic i de les companyes, he rebut trucades en tot moment per continuar.” I va afegir: “Aquest equip [la selecció espanyola actual] és el millor en el qual he jugat mai.”

Als seus 37 anys, continua sent cabdal per al Praga, amb 5,2 punts, 7,5 assistències –la millor destacada del torneig– i 3,4 rebots, en 32 minuts en l'Eurolliga. A partir de la tardor, la seva idea és anar a Austràlia a jugar per disfrutar, sense pressió.