FEB

Bàsquet

Lliga femenina

Creure-hi sempre val la pena

L'Spar Citylift Girona sap que si hi posa esforç, concentració i bàsquet, Fontajau hi afegirà el que calgui per forçar el desempat

L'Avenida té el coixí del tercer partit, l'aval del 4-0 contra les gironines i la fe en la seva defensa com a argument (a les 9, Teledeporte)

Fontajau no ha fallat en cap final de lliga. Fa dos anys la victòria de l'Spar Citylift Girona va servir per aixecar el títol. Dotze mesos més tard, per forçar el desempat a Salamanca. Avui, en el mateix context i amb adversitats enormes però diferents de les de la final 2016, l'Uni intentarà superar-se una vegada més. Serà contra un rival més fort, més cohesionat, més estable, més equilibrat i, sobretot, molt més identificat amb l'estil de joc que practica que un any enrere. Serà l'últim partit de Noemí Jordana a Fontajau. Tan sols per això ja val la pena no fallar i ajudar l'equip a afrontar un repte majúscul: que el trofeu que presidirà el partit (i que avui només pot conquerir l'Avenida) hagi de viatjar dimarts cap a Salamanca.

Pendents d'Ibekwe

Kristina Alminaite ja tenia sensacions més positives ahir que no pas dimecres, quan amb prou feines va fer un escalfament suau. El dubte és el genoll dret d'Ify Ibekwe, que ahir va fer treball de fisioteràpia. Per poc que pugui i per molt que quan acabi la temporada s'hagi d'incorporar a les Sparks, ha de forçar perquè, com ja es va veure dimecres a Salamanca, és la jugadora que fa la diferència, sobretot en els molts minuts que l'Avenida juga amb tres exteriors petites.

Sense retorn

Després venen les qüestions de bàsquet, les que depenen de l'Uni i les que no. Com més temps passa i més es digereix el partit de dimecres, més clar queda que quan l'Avenida ho estava passant pitjor per efecte de les defenses zonals i les alternatives de l'Uni és quan l'equip gironí va començar a perdre el partit. L'Uni governava el partit des de la defensa, cosa insòlita, i més contra el seu gran rival, però aquest control del partit sense l'assistència del rebot i de l'anotació no li va servir per obrir forat. Pel desencert propi (sobretot des de l'arc, i aquí no hi va jugar l'arbitratge) i per la falta de rebot defensiu de qualitat. Va ser així perquè Ortega, gat vell, va fer que De Souza, Milovanovic, Gil, Elonu i també alguna exterior pugessin a cavall de les gironines en cada rebot, i aquí sí que la ratlla del criteri arbitral és clau. Però en moltes de les 8 pèrdues de l'Uni del tercer quart hi va tenir més a veure la poca duresa mental de l'equip que la contundència física del rival, per molt que l'Avenida pressionés a tota la pista, amb les dificultats que té l'Uni per pujar la pilota quan no la tenen Jordana o Buch.

Res d'això es pot repetir avui si l'Uni vol ser dimarts a Salamanca. Fontajau ja pressionarà, tot i que difícilment ho farà com Würzburg –qüestió de caràcters–, però les dades de què disposava el club ahir feien estimar una assistència d'entre 3.500 i 4.000 aficionats, als quals també els bull la sang quan entenen que el seu equip no és ben tractat.

És un rival amb qualitat, no només un rival enrabiat. No hi ha 20 punts de diferència. Només si oblidem el 4-0 farem el 5-0
Miguel Ángel Ortega
L'obsessió és ser dures mentalment i no sortir del partit quan l'Avenida ens porti al límit d'estrès amb l'ús de mans, del contacte i l'agressivitat
Èric Surís
Després del soroll i la pressió als àrbitres de Würzburg, tenim moltes ganes tornar a jugar a casa i que Fontajau ens ajudi
Èric Surís
Tradicionalment els rivals esperen que fallem i es tanquen. En som conscients, però fins ara sempre hem guanyat
Miguel Ángel Ortega
Et desconcentres un minut i mig, et fan un 0-10, vas 14 avall i sembla que un partit que estava controlat és un desastre. I perds confiança
Èric Surís
És coincidència que passi en el tercer quart però, sabent que passarà, s'ha de ser més fort mentalment i físicament per combatre-ho
Èric Surís

El júnior, a la final a quatre

L'equip júnior del Citylift GEiEG Uni Girona afronta avui i demà la final a quatre de la preferent catalana amb l'objectiu de classificar-se entre els tres primers i accedir al campionat d'Espanya (del 7 al 13 de maig a Lugo). L'equip que dirigeix Carles Surís va acabar la lliga tercer (11-5) entre els vuit que aspiraven a la final a quatre. Per tant, s'enfrontarà al segon classificat, l'Almeda (9-3), a les 6 de la tarda, al pavelló Juan Carlos Navarro de Sant Feliu de Llobregat. L'altra semifinal té un favorit claríssim, l'Snatt's Sant Adrià (14-0), que tindrà com a rival el Barça CBS (7-7) a les 4 de la tarda. Demà es jugarà la final (a les 12) i el partit pel tercer lloc, el que posa en joc la tercera plaça del campionat estatal (a les 10).

No es pot descartar per res el Citylift –que no té cap baixa– com a finalista. En els enfrontaments de fase regular contra l'Almeda sempre va guanyar l'equip de casa. A Girona, 67-45 i a Cornellà, 56-46.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)