Després d'una temporada plena de patiment el Divina Joventut va poder segellar la permanència coincidint amb la festa major de Badalona. Ho va fer enmig de la bogeria desenfrenada d'un Olímpic entregat i contra un ICL Manresa que va ser el convidat de pedra a la festa de la Penya. Els manresans van donar una imatge trista i Ibon Navarro va ser dur amb els seus en la roda de premsa. Els verd-i-negres es van permetre el luxe, fins i tot, d'homenatjar els seus pilars d'aquest curs amb substitucions perquè rebessin ovacions: primer Sàbat, després Vidal i finalment Ventura. Abalde –l'havien hagut de substituir per molèsties físiques– no va poder rebre la seva. El Manresa haurà de canviar el xip abans del comiat dimecres de la seva afició i pendent dels despatxos per saber si podrà continuar a l'ACB o no.

El derbi català va tenir poca història. Abans del matx, homenatge a Roman Montañez amb un quadre de mans de Ventura i ovació de l'afició badalonina. Quant al matx els manresans, sense Xavi Rey ni Cvetkovic, van aprofitar la pressió inicial de la Penya a no fallar per dominar al marcador i al rebot amb un gran Sakho. La igualtat es va mantenir fins al 28-28. Va ser llavors quan un parcial de 14-2 va llançar els verd-i-negres (42-30), que van arribar al descans amb aquesta renda (50-38). Pels del Bages Pere Tomàs havia estat sublim (17 punts i 18 de valoració). El dubte era saber la reacció dels dos equips després del descans.

I el que es va veure és que els de Diego Ocampo, donant pilotes a Jordan dins la zona, on no va tenir oposició, van augmentar una marxa –o dues– la intensitat. Els manresans es van veure superats per tots costats i un triple de Sàbat en contracop va trencar absolutament el matx (72-52). A partir de llavors els verd-i-negres van convertir el partit en una humiliació. En el darrer quart semblava més aviat que jugaven els Harlem Globetrotters contra el Manresa com a espàrring. Al final, eufòria i satisfacció. El partit de dijous a Madrid agafa ara una altra dimensió fins al punt que l'equip podria viatjar fins i tot el mateix dia i no el dia abans com és habitual.