La meva lectura és que ha estat un any de notable. Hem estat capaços de jugar amb regularitat al nivell dels nou primers, però no haver-ho allargat ens deixa la sensació amarga dels quatre punts. Però per com vam haver de fer l'equip i per tot el que ens ha anat passant, haver guanyat 18 partits i haver estat lluitant pel play-off, que a l'estiu era impensable, és de notable.

Hi ha dos dèbits en la temporada. Un és, i en soc el principal responsable, el fitxatge de Papantoniou quan teníem l'Agustí Sans. Vam provar un perfil de base diferent, pensava que tindríem més recursos i no va ser així. Al contrari, l'equip va ser pitjor que amb l'Agustí. És un error que vam pagar molt car: vam guanyar un partit en dos mesos i ens va tallar la inèrcia. L'altre ha estat que ens vam posar un afegit d'exigència en el tram final per entrar al play-off, i mentalment no ho vam saber gestionar prou bé.

El que ens obliga és el que ens passa amb els bases. Vam fer un equip en què prioritzàvem la versatilitat i vam voler ser creatius en la posició de base, amb el Luka [Rupnik] i acompanyant-lo del Garret [Nevels], donant-los l'equip. I d'aquí el joc dinàmic i imprevisible, ofensivament amb energia. Però quan va marxar el Luka vam fitxar l'Agustí i el José, dos jugadors excel·lents però d'un perfil molt semblant al Rubin de Celis. Ofensivament ens vam tornar previsibles i vam haver de canviar, sorprendre i ser sòlids i molt més agressius des de la defensa.

Vam ser els últims a sortir al mercat i, tot i ser ben entrat l'estiu, en aquell moment no tenia cap oferta. En aquest sentit, vam tenir una mica de fortuna que ningú es va voler fixar en ell. La seva temporada és d'aquelles coses que passa una vegada cada molt temps: un dels jugadors amb una de les fitxes més baixes de la nostra plantilla acaba sent un dels millors jugadors de la lliga. L'hem gaudit molt.

Des de fa tres mesos. I des de la primera oferta, a mesura que el club va veient més exactament de quins recursos podrem disposar, li hem anat arrodonint l'oferta i l'hem mimat més. Però ell vol jugar en una altra lliga: el seu interès és jugar a l'ACB i, si no, en una lliga europea de primera divisió.

Seguir parlant amb el Saragossa, perquè volem que el Marc Martí continuï. Tot i que en algun moment ha costat, com és normal que passi amb els joves, al final hem recollit els fruits de la feina de la temporada, i ell també vol continuar amb nosaltres. En els casos de l'Abdoulaye i l'Alfons [Alzamora] tots ens hem de prendre un temps.

Hi hem parlat i els hem dit que no els oferirem la renovació. Volem entrar al mercat i veure si hi ha alguna opció més interessant, i ells també han de fer el seu camí. A curt termini, ara per ara, el seu perfil no ens encaixa, però això no exclou que en un futur ens tornem a trobar.

Començo a veure cert símptomes de recuperació. Els clubs tenen més bona salut, per dir-ho així. Ja no hi ha rumors de clubs que han de desaparèixer a l'estiu o fins i tot durant la temporada. Hi ha impagaments, però tendeixen a ser cada vegada menys. El pas per recuperar aquella LEB Or de la primera dècada del segle és millorar el nivell dels jugadors que en dèiem estrangers. Els d'avui no són gent com en el seu dia va ser Larry Lewis, per exemple. És el que deia: Nevels, que ve de la quarta divisió, ha estat un dels jugadors amb més impacte en la lliga. El nivell de bases és sorprenentment bo i també el del jugador d'aquí, però cal apujar la qualitat dels nord-americans per tornar a ser una lliga més propera a l'ACB.

Una de les coses de les quals estem més satisfets pel que fa a club és de l'interès que s'ha generat per venir a Barris Nord, per com hem jugat i per la igualtat de la categoria, cosa que poso en la resposta anterior: feia molt temps que la diferència entre el primer i el novè no era tan petita. S'està veient en el play-off. Hi ha tornat a haver molta gent al pavelló i hi ha hagut molts aficionats que han recuperat la rutina de venir els divendres a Barris Nord. I en l'aspecte esportiu celebrem que, amb l'estiu tan difícil que vam tenir, les decisions que vam prendre ens han permès construir: a 9 de maig tenim el 40% de la plantilla feta.