Piràmide de base ferma
Bàsquet. L'Uni Girona ha aconseguit situar dos equips en els campionats d'Espanya per cinquena vegada en les sis últimes temporades
Dotze anys després de la seva fundació, l'aposta de l'Uni Girona per mantenir uns equips de formació potents ha acabat oferint un resultat sòlid, que l'aliança amb el GEiEG ha acabat de refermar, en forma de la piràmide formativa més estructurada del bàsquet femení gironí. Les dades no fallen, i des del 2012 sempre hi ha hagut un, dos o tres equips de l'Uni cada temporada en els campionats d'Espanya de categoria júnior, cadet i infantil.
De fet, l'Uni Girona n'hi ha situat dos en quatre temporades (2012, 2013, 2014 i 2017) i va fer el triplet l'any 2015, quan va classificar el júnior, el cadet i l'infantil gairebé en paral·lel a la Lliga Femenina que va guanyar l'equip sènior.
Quan l'equip cadet del Citylift GEiEG UniGirona debuti en el campionat estatal serà el dotzè del club que ho fa en aquestes sis temporades. N'hi podria haver un tretzè, l'infantil, però hauria d'eliminar en quarts de final el Maresme, un equip imbatut contra el qual hi ha perdut els dos enfrontaments. En qualsevol cas, lluitarà pel podi.
Títols de Catalunya
En el palmarès del club hi llueixen sobretot dos subcampionats d'Espanya, el júnior 2007 –amb l'equip que liderava Marta Xargay– i l'infantil del 2015. Però també, atès que el nivell del bàsquet femení formatiu català és molt elevat, hi brilla el títol català júnior del 2008, un guardó molt car d'aconseguir que va arribar novament amb la generació de Marta Xargay, que ja havia guanyat dos campionats de Catalunya en categoria cadet (amb el Santa Eugènia). Només l'Adepaf havia aconseguit èxits similars –i ja fa prop de 40 anys– perquè el GEiEG, que va guanyar el campionat d'Espanya juvenil el 1990 no hi va poder accedir com a campió de Catalunya. L'Uni també va aconseguir el títol en el campionat català cadet l'any 2015.
Des que va tenir bàsquet formatiu propi (2006/07) l'Uni Girona ha enviat 19 equips als campionats de Catalunya de categoria preferent, dels quals només dos han quedat fora del podi. El millor curs va ser de nou el 2014/15, amb tres equips classificats i un campió i dues terceres posicions com a balanç.
El repte d'arribar al primer equip
No llueix tant com jugar finals de copa o de Lliga Femenina, però en la cultura de bàsquet dominant, si un club no té piràmide de formació sembla de segona categoria. Altra cosa és que la piràmide serveixi per abastir el primer equip. La realitat demostra que hi ha relativament pocs casos de jugadores que arriben al primer equip, i encara són menys si aquest primer equip lluita pels títols, com és el cas de l'Uni. Procedent del planter era Marta Xargay, però la seva projecció aviat va ser superior a la del club en els primers anys a LLF. Si l'Uni tingués la dimensió actual, segurament hi hauria jugat uns anys més. També hi va arribar Eva Bou, que continua sent la jugadora formada al club amb més partits en la màxima categoria, però la resta de presències han estat testimonials.
Publicat a
Notícies
Dissabte,20 abril 2024