Bàsquet Eurolliga

La teranyina d'Obradovic

Eurolliga. Gran actuació del Fenerbahçe, que minimitza les virtuts del Madrid i que demà buscarà el seu primer títol contra l'Olympiacòs. Udoh excel·leix i Llull està molt sol en els blancs

Com fa un any, el camí del Madrid cap al títol va topar amb el Fenerbahçe. Ahir a Istanbul no va aparèixer per enlloc l'equip dinàmic i dominant que s'havia vist en la fase regular. En gran part, pels mèrits dels turcs, que, sota la batuta d'Obradovic, van minimitzar-lo a més no poder, blindant-li la pintura i fent-li impossible la circulació de la pilota en condicions, amb un imperial Udoh, que va vorejar el triple doble. De fet, si el partit no va esquerdar-se abans, va ser per les fogonades individuals, de Llull i Carroll, sobretot.

L'amfitrió i tot l'alè del Sinan Erdem Dome intentaran alçar demà l'Eurolliga, que se'ls va escapar en la pròrroga en l'última edició. El darrer escull cap a la glòria els obliga a superar l'Olympiacòs, que, en aquest punt de la pel·lícula, es mou com el peix a l'aigua. La final promet.

Energia i físic

Els primers minuts blancs van ser un suplici. L'activitat de mans i la pressió sobre la pilota turca van ofegar-lo i el van obligar a teixir els atacs lluny de la zona. Sense possibilitat de trobar situacions clares de tir, els errors i les pèrdues no feien res més que facilitar la transició del Fenerbahçe (17-7, 7'). L'entrada de Taylor va endurir el treball al darrere –bona feina amb Bogdanovic en la primera línia–, però el que va aguantar el Madrid va ser Llull, que va fer 11 dels 13 punts dels seus durant el primer parcial.

La producció del balear no podia ser il·limitada i es requeria un pas endavant de la resta. Però el problema dels de Laso era que no podien córrer, ja que no tenien el control del rebot i, quan tenien una escletxa, els locals la tallaven de soca-rel (26-13, 14'). En tot cas, el Madrid va necessitar ben poc per poder tornar al partit. Tres triples seguits –dos després de dos contraatacs comandats per Doncic– van ajustar el resultat (26-24, 16'), però no van inquietar els d'Obradovic, que, a còpia de treure suc del rebot en atac i de l'aparició de Bogdanovic, van tornar a obrir forat a mitja part (44-34).

Res a fer

El pas pels vestidors no va servir per fer reset. Al contrari. El Fenerbahçe se seguia apropiant del partit –Udoh i Kalinic eren a tot arreu, ajustant al darrere i fent mal en atac– i l'equip blanc resistia com podia. A dins, li era impossible connectar-hi i van ser els triples de Carroll i les accions personals de Llull el que li permetien conservar una lleugera esperança. Esperança que es veuria reforçada en l'arrencada de l'últim quart, just després de la màxima diferència dels locals: parcial de 0-8, i del 68-52 (32') al 68-60 (34'). Ni la crida a l'ordre d'Obradovic va semblar calmar el seu equip, que per primer cop es precipitava. El Madrid, però, no estava tampoc per gaires alegries i la seva falta de continuïtat el va sepultar quan Udoh va tornar a agafar el timó del partit. Llavors, Llull, sol, va buscar un impossible, però va acabar fos i impotent.

6
rebots
van capturar els blancs entre el segon i tercer quarts, tots en defensa. El Fenerbahçe, en canvi, 16, amb 6 d'atac.
5/12
tirs
dins la pintura entre Randolph, Ayón, Hunter i Thompkins, en el partit d'ahir. Udoh tot sol va acabar amb un 8/12.
Hem dominat tot el partit. Potser en el darrer quart, hem abaixat una mica la intensitat i el Madrid té orgull, però hem merescut el triomf
Zeljko Obradovic
Estem molt fotuts. No hem fet un bon partit i, en aquests tornejos d'alt nivell, si no estàs bé, el rival no et perdona. Ara, a pensar en la lliga
Sergi Llull
41,9%
tirs de dos
del Madrid, amb 13/31. Fins ahir, els blancs eren els millors en aquest apartat en tota la competició: 56,8% anotant-ne 21 per partit.