Ha estat un esclat de joia, molt important no només per al Fenerbahçe sinó per al bàsquet nacional. El president del país ha posat pantalles de televisió per tot arreu de Turquia, el pavelló estava ple i hi ha una bogeria col·lectiva perquè el que hem fet és històric.

Fixa't que, tot i la rivalitat que hi ha, els aficionats de tots els clubs del país volien que guanyéssim aquesta Eurolliga perquè és bo per al bàsquet del país, pot ser un punt de partida de molts èxits. La demanda d'entrades va ser excepcional. Si haguéssim jugat en un estadi de futbol de 50.000 espectadors s'hauria omplert.

Vam tenir la mala sort que alguns jugadors es van lesionar alhora i alguns d'ells en la mateixa posició. Sloukas es va operar d'un genoll, es va fer mal a l'espatlla Datome i es va torçar el turmell Bogdanovic, tots tres de perímetres i creadors. Crec que vam perdre cinc dels últims sis partits que ens va fer perdre el factor pista al quarts però teníem clar que el que necessitàvem era tenir els jugadors sans en el moment important perquè això volia dir que podíem competir contra tots. I contra el PAO ho vam demostrar i a la final four hem fet un gran bàsquet.

No soc imparcial perquè no només és el meu cap sinó que és el meu amic. Però els fets són aquí: 9 títols amb cinc equips diferents. Té els mateixos títols (9) havent entrenat menys de 30 anys que tot el Madrid amb més de 100 anys d'història. Sap optimitzar i crear les bases per guanyar sempre allà on vagi, és un geni. Hem renovat per tres anys més amb el Fenerbahçe i espero que continuaran arribant èxits.

Primer hem de veure qui marxa i com marxa perquè la capacitat d'atracció del Zeljko és molt gran. El jugador el que vol és jugar, guanyar diners i guanyar títols.I això amb ell està garantit. Veurem qui marxa, i si marxen ja en trobarem uns altres perquè molts jugadors volen jugar pel Zeljko. El nivell el mantindrem.

Al seu moment el Zeljko va entrenar Spanoulis, Diamantidis, Jasikevicius, Rebraca, Pekovic... i van anat marxant. Però ell va anar traient o creant jugadors amb bon talent i els ha convertit en estrelles. Hi ha mercat. Si marxen alguns ja en vindran alguns altres.

Hem fet un aprenentatge sobre la marxa, no sabíem com seria aquesta nova Eurolliga amb cinc setmanes amb jornada doble. És clar que el més important és arribar bé al final. Però ens hauria agradat més havent acabat primers o tenint el factor pista a quarts. Quan acabi la temporada seurem i hem d'extreure conclusions perquè el format és interessant però exigent i dur alhora. S'ha d'estudiar.

Te'n recordes de moltes coses. Que feia 23 anys que havia guanyat la primera copa d'Europa amb la Penya. Llavors teníem una edat i ara una altra, les assaboreixes diferent. Recordo la gent que quan he estat malament ha estat a prop meu per ajudar-me i també la gent que quan he estat malament no m'ha ajudat. Queda a la retina sense cap mal rotllo però. Recordo, amb tot el meu respecte, haver estat a la LEB Or, Plata o Bronze i pavellons buit, gent criticant... etapes que cremes. Ara tinc la sort de tornar a treballar amb el Zeljko i juguem per guanyar al màxim nivell.

No es cansa mai de guanyar. Amb ell no hi ha ni un instant de relax. Treballem com el que més i la diferència és la qualitat del treball. Posa fil a l'agulla a cada entrenament, a cada reunió, a cada viatge... Tot ha de ser perfecte. Sigui a la final a quatre o contra el cuer a la lliga. Encara que guanyem de 25 si fas un error, prepara't. A ell ja no el mouen els diners sinó la passió per aquest esport. No sé si li queda corda però ha renovat tres anys més al Fenerbahçe. Té la mateixa intensitat que fa 23 anys quan el vaig conèixer.