Una lluita galàctica
Els dos millors equips del planeta inicien aquesta matinada a Oakland (3 h) la final d’enguany, tercera consecutiva en què coincideixen
Els Warriors ara tenen Durant i els Cavs han apuntalat encara més el fons d’armari
Set mesos després del salt inicial del curs, la competició es troba on tothom intuïa que desembocaria des de l’estiu passat. Per tercer cop seguit, fet sense precedents en les finals de l’NBA, els Warriors i els Cavs mesuraran forces amb el títol i la jerarquia en joc a partir d’avui, en una sèrie que almenys a priori promet ser elèctrica. Única.
El fet que els play-offs actuals hagin estat insulsos –poca emoció i substància, llevat d’alguna sèrie (Celtics-Wizards)– ha estat culpa seva, de dos equips que transiten en l’actualitat un esglaó per sobre de la resta. I com a prova més evident, el 24-1 de balanç conjunt per plantar-se fins aquí. Ningú ha pogut fer-los ni pessigolles, i arriben frescos de cames.
El record
Com en els precedents, els Warriors disposen del factor pista i del favoritisme a les cases d’apostes i entre els analistes de més prestigi. Però a l’altre costat, hi torna a haver LeBron, l’element més determinant de tot el planeta. Amb ell com a eix i Irving sent mortífer en el clutch time, els Cavs fa un any es van convertir en els primers de la història a aixecar un 1-3 desfavorable en les finals, i guanyant el setè i decisiu partit a Oakland. Una ració d’èpica per amanir el primer anell per a la franquícia d’Ohio. Aconseguir el segon i fer el back-to-back serà més difícil perquè els californians tenen una espina clavada i des de l’endemà d’aquella patacada s’han esmerçat a corregir tot el que llavors van fer malament.
El gran cop
Quan a un equip dinàmic i talentós s’hi afegeix un element diferencial de la lliga, què és el que pot sortir malament? És el que segurament pensaria Kevin Durant, quan va decidir deixar els Thunder i marxar als Warriors, seduït per la possibilitat de guanyar per fi un títol. Que la seva presència podia fer miques l’harmonia col·lectiva ho ha desmentit el temps. La qualitat no es repel·leix; es troba sempre.
Mesurant molt més tots els esforços en la fase regular –el curs passat no serviria de res el rècord de 73 victòries– i modelant la introducció de Durant a mesura que avançava el curs, fa l’efecte que l’equip arriba més descansat i preparat al moment òptim de la temporada. Ha destrossat tots els rivals –fins i tot els Spurs, si bé sempre quedarà la incògnita de què hauria passat sense la lesió de Leonard–, amb la seva verticalitat nascuda de la seva defensa, molt agressiva en primera línia. L’únic però són els registres en el play-off de Klay Thompson. Té un 34% en triples després de recepció, una xifra que hauria de millorar si el que es vol és castigar des del costat dèbil.
El balanç defensiu
Enguany, un de cada cinc tirs dels Warriors en la fase per al títol es fa en els primers sis segons de possessió. Això obliga els rivals a replegar-se amb celeritat si hi volen competir. I és el que tan bé van fer els Cavs en la final passada. Van saber contenir en els últims partits el joc de transició i van ser capaços de treure’l del seu ritme. En aquest aspecte, hi ha dos punts a tenir en compte, com són el control de les pèrdues i el rebot. Si bé els Warriors han controlat el 77% de rebots al seu cèrcol, ja van patir contra els Spurs i els de Cleveland també els poden crear molts problemes. Tristan Thompson ja ho va fer en la passada final i ara acredita 4,2 rebots d’atac, una barbaritat.
Però els de Tyronn Lue també tenen arguments propis per fer mal, com ara la capacitat generadora d’Irving i LeBron –caldrà veure a qui s’encomanarà el repte de frenar-lo–, molts cops a partir de bloqueig directe entre ells dos. La resta de l’equip funciona al seu voltant i convé subratllar la seva altíssima amenaça de fora, amb molts jugadors capaços d’anotar (i de forma efectiva) des del triple. La franquícia ha donat a King James tot el que li ha demanat. Fins i tot el reforç de Deron Williams com a relleu d’Irving. Una final per disfrutar-la.
El gran repte de LeBron
Des de la setmana passada, LeBron és el màxim anotador de la història del play-off. Acumula 5.995 punts, vuit més que l’anterior sostre, de Michael Jordan (5.987). De mica en mica, King James anirà enderrocant murs i es farà seves totes les marques històriques (o gairebé) en la fase per al títol. N’hi ha una, però, que suposa un repte suprem per a l’aler d’Akron, que el 30 de desembre farà 33 anys. Es tracta dels sis guardons d’MVP en les finals de Jordan. De moment, n’ha guanyat tres, tants com títols –dos amb els Heat (2012 i 2013) i un altre amb els Cavs, el del curs passat–, i està empatat amb Tim Duncan, Shaquille O’Neal i Magic Johnson. Per tant, si aconseguís el quart, se situaria segon en solitari. De la resta de participants en la final, tan sols Iguodala ha guanyat també el guardó. Va ser fa dos anys, el 2015.
Des de la setmana passada, LeBron és el màxim anotador de la història del play-off. Acumula 5.995 punts, vuit més que l’anterior sostre, de Michael Jordan (5.987). De mica en mica, King James anirà enderrocant murs i es farà seves totes les marques històriques (o gairebé) en la fase per al títol. N’hi ha una, però, que suposa un repte suprem per a l’aler d’Akron, que el 30 de desembre farà 33 anys. Es tracta dels sis guardons d’MVP en les finals de Jordan. De moment, n’ha guanyat tres, tants com títols –dos amb els Heat (2012 i 2013) i un altre amb els Cavs, el del curs passat–, i està empatat amb Tim Duncan, Shaquille O’Neal i Magic Johnson. Per tant, si aconseguís el quart, se situaria segon en solitari. De la resta de participants en la final, tan sols Iguodala ha guanyat també el guardó. Va ser fa dos anys, el 2015.
Notícies
Dijous,25 abril 2024