NBA

El que s’espera del campió

NBA. Els Cavs es vesteixen de Warriors en una exhibició ofensiva sense precedents i, dominant el ritme des de la defensa, el rebot i el triple, obren la porta a l’esperança d’una remuntada encara més sonada que la de fa un any

Cavs in 7”, cridava el Quicken Loans Arena de Cleveland, amb 20.500 seguidors que no tenien cap intenció de marxar cap a casa i es pessigaven per assegurar-se que allò que acabaven de veure havia estat cosa de LeBron, Irving i companyia i no d’extraterrestres. Els Warriors ja no tancaran el curs 2016/17 amb un 16-0 en les sèries del títol. Fins i tot plana l’ombra de la final d’ara fa un any. Mai ningú havia remuntat un 1-3 en les finals fins que ho van fer els Cavs. Ara es tracta de remuntar un 0-3. El primer pas està fet, però apostar-hi continua sent una gosadia monumental.

En primer lloc, perquè no és imaginable que els Cavs repliquin el partit d’ahir, en els límits del que és humà. Ni el 53% en triples llançant i anotant més tirs de tres que de dos. I perquè també s’intueix que, si bé els Warriors van entrar molt malament en el partit, la pèrdua d’identitat col·lectiva que van patir va ser, més que per cofoisme, perquè al davant hi havia un monstre. De fet, tres monstres, de noms Kyrie Irving, LeBron James i Kevin Love.

Estratosfèric

Els vasos es comuniquen. La versió galàctica dels Warriors de l’1-0 –que no va ser-hi mai– probablement tampoc hauria aturat els Cavs. L’equip de Tyronn Lue va prémer el gas a fons des del primer moment per atropellar un rival vulgaritzat per l’excés de bot i la nit erràtica de Curry. Pels d’Ohio, rebot –punts de segona opció– defensa i triple, sobretot triple. De tots colors, des de totes posicions, totes distàncies, sols o puntejats, les mans d’Irving (7/12), Love (6/8), JR Smith (5/9) i LeBron (3/8) van fer màgia des de l’arc. Va arribar un moment que semblaven immunes a la defensa. Llançaven i entraven. Punt. En el 27-11 ja n’hi havia cinc. Els Warriors van aterrar per fi (31-25) però la resposta va ser devastadora (49-33 al final del primer quart, tot i un 14/22 en tirs lliures).

Curry ‘vs’ Irving

Ja s’havia vist en els partits anteriors que els descansos de LeBron eren els moments delicats dels Cavs eren els descansos. Entre el segon quart i el tercer en va reposar 4, amb -11 de parcial, però el coixí era prou gruixut (49-33 en l’inici del segon quart i 115-96 començant l’últim) que els Warriors mai no van baixar del -10 (57-45 i 115-104). Amb LeBron va tornar l’equilibri però la peça desequilibradora va ser Irving (40 punts, 11+17+4+8) anotant des de qualsevol posició, al límit i amb una varietat de recursos excelsa. La desesperació de Klay Thompson, enganxat com un rènec però ben conscient que hi ha dies que ja pots anar defensant que no hi ha res a fer, va acabar generant compassió.

En canvi, Curry no va tenir pràcticament impacte en el joc i en atac Kevin Durant va haver-se de carregar l’equip a coll tot sol. Poc després que el fenomen d’Akron sumés el seu primer bàsquet en joc (triple i 62-49), Irving s’enfilava als 21 (triple i 67-49).

Als Warriors no els va agradar l’arbitratge. De fet, Draymond Green va acusar els Cavs d’haver “comprat els àrbitres” però no els ho van posar fàcil. Ni Kerr ni Green protestant-ho tot ni, en general, tots els jugadors embrutant un partit que va acabar amb 7 tècniques, i van ser poques. El 0-8 d’inici de l’últim quart va ser l’últim ferro roent (115-104). La resposta, 9-1 de les mans d’Irving. I des del triple, per descomptat.

9
triples dobles
de LeBron James són rècord en les finals i superen els vuit de Magic Johnson
24
triples
són el sostre en un partit de final; el rècord era de 18 i als Warriors els ha durat només cinc dies
13
triples
en la primera meitat estableixen una nova millor marca en un partit de finals
49
punts
en un quart és rècord de les finals, molt a prop del rècord en ‘play-off’ (51, del 1962)
86
punts
en una primera meitat és rècord de ‘play-off’ i de final. Fins ahir eren 83 i 79.
154
punts
d’anotació conjunta entre els dos equips és rècord en la història de les finals de l’NBA
Mai perds per un sol factor. Han anotat tirs molt difícils, però no els hem defensat prou bé. Sabíem que no refusarien tirar de tres
Steve Kerr
Tenim una oportunitat, podem aconseguir-ho. Hem demostrat que som un equip amb ADN de campions
LeBron James
Volíem portar el partit al terreny físic. Sentim que si podem aplicar la nostra idea podem guanyar. Hem de tornar, i ho hem de fer amb un triomf
Tyronn Lue

La final, en el mateix punt que un any enrere

Ningú ho diria, però ara fa exactament un any la final va tornar a Oakland amb el mateix resultat que ara (3-1 per als Warriors). La resta del guió ja és conegut: Irving i LeBron, LeBron i Irving, tres victòries consecutives inclosa la del setè a l’Oracle, i l’anell per als Cavs. Fins aquí els paral·lelismes. Perquè Curry anava ranquejant del genoll –de fet, no va disputar els Jocs de Rio per aquest motiu– i els Warriors no venien mostrant l’autoritat que han tingut en el play-off, a excepció d’ahir. I les circumstàncies –Green i Bogut es van perdre el transcendental cinquè partit per sanció i lesió– no seran iguals. La cita, la matinada de dimarts (a les 3).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)