La final anirà a la Fonteta tal com desitjava el València, que va impedir el 2-0 –primer triomf contra els blancs aquest curs, 0-4 fins ara en totes les competicions– amb tot mereixement. Va superar de totes totes el Madrid en la primera meitat i va sobreviure com va poder en la segona, condicionat per les faltes i per un arbitratge molt lax amb el contacte dels blancs, però ajudat per la inusual poca presència del Madrid des de l’arc. Dubljevic va ser l’executor tot i haver jugat menys de la meitat dels minuts i, en canvi, a Llull només el van ajudar dos secundaris, Nocioni i Reyes, però no en els moments decisius.

La sensació d’haver vorejat la perfecció combinada amb un avantatge esquifit (41-43) era gairebé frustrant per al València en la mitja part. Bones lectures de Vives –per fi a punt– per castigar els canvis defensius del Madrid en l’inici, ajudes precises –10 punts del València després de pèrdua blanca en la mitja part–, poques males decisions en atac i moltes situacions de tres punts (tres triples i tres situacions de 2+1 en el primer quart) van donar com a resultat un 10-21 que Nocioni i Taylor van pal·liar (25-28). El València va continuar produint sense joc al pal baix però va patir en el rebot (13 a 6 en el segon quart) i quan Dubljevic va tornar va rebre llenya per tots costats sense que es xiulés com tocava.

En el tercer quart es va reequilibrar el rebot però Diot va perdre la clarividència amb la pilota i Llull va avançar el Madrid per primer cop (47-46). Amb Hunter i Ayón carregats de faltes, Dubljevic va sumar amb facilitat (47-54) però quan el montenegrí va descansar, el València es va quedar sense joc al pal baix i va perdre l’equilibri (64-59).

El referent interior del València va tornar a set minuts del final i sis punts seus van parar els peus al Madrid (66-70) però va cometre la quarta falta massa aviat i sense ser necessari (71-73, 36’). Entre Sikma i Oriola van perdre un rebot clau. A més, el nord-americà va ser eliminat i Llull va empatar (79-79). Però Dubljevic va sortir d’un dos contra un (amb alguna falta) anotant (79-81), Llull va fallar i el montenegrí va anotar un tir lliure més (79-82) però Thomas i Sastre van donar una segona i tercera oportunitat que el mallorquí, ara sí, no va desaprofitar des del tir lliure (79-84).