Bàsquet
Lliga Endesa
La creença en una idea
Lliga Endesa. El València s’ha sabut sobreposar al desencís de perdre la final de l’Eurocopa a casa i ha acabat alçant el títol eliminant el Barça, el Baskonia i el Madrid amb un joc superlatiu
València era ahir una festa. No és el primer títol de la seva història –tenia ja tres Eurocopes i una copa–, però el més significatiu. El que han perseguit durant les seves tres dècades d’història, i més intensament des que Juan Roig va agafar-ne les regnes i no ha deixat d’invertir diners que molts cops han acabat en no res. O en contínues frustracions.
No era gens previsible el desenllaç apoteòsic viscut divendres a la Fonteta. Ni quan el curs arrencava, ni fa quatre mesos ni en fa un quan l’equip va perdre contra l’UCAM Múrcia, va cedir el segon lloc en la darrera jornada i l’afició va xiular, desaprovant el que havia vist. Perdre la final de l’Eurocopa a casa a principi d’abril havia fet mal a tothom i, com a prova, el 5-3 taronja en la recta final de fase regular. En tot cas, el play-off ho canviaria tot. Per sempre.
Mentalitat
“És possible que si haguéssim guanyat l’Eurocopa no hauríem guanyat la lliga, ja que allò ens va servir per endurir-nos. Vam creure en nosaltres i ens vam oblidar dels que no hi creien. I ara som llegendaris.” Mai es podrà saber si aquesta afirmació de Pedro Martínez s’hauria complert, però està clar que aixecar-se d’aquella patacada té molt mèrit perquè era la segona final perduda de la temporada, i la que havia d’obrir la porta de l’Eurolliga.
Atrapats per l’infortuni en la posició de base –Van Rossom ha estat baixa per al play-off i Vives ha jugat tocat del turmell des del segon partit de la semifinal, contra el Baskonia–, el València ha anat trampejant problemes, superant obstacles, assolint fites. Li va costar, però va volatilitzar els fantasmes i les pors contra el Barça –això sí, Renfroe va errar un triple obert amb 66-64, amb 19 segons, en el partit decisiu de quarts–, i va creure’s que podia arribar lluny, quan va robar la victòria de Vitòria remuntant un 77-70 a poc més de tres minuts del final. La confirmació que jugaria l’Eurolliga –ho va facilitar que el Madrid eliminés l’Unicaja i accedís a la final– va acabar d’alliberar el València, sobretot a casa, on s’ha mostrat intractable en la fase del títol.
Que els equips d’Eurolliga han arribat castigats físicament al juny és tan real com que el joc taronja ha exhibit una majestuositat i dinamisme brutals. En equip, fent partícip tothom –rotació de deu, sense Tobey ni Kravstov– i cuidant el més petit detall en atac i defensa, ha estat capaç de vèncer tres cops seguits el Madrid en menys d’una setmana quan el balanç en el present curs era 4-0 per al combinat blanc, inclosa la final de copa. Una gesta brutal –semifinal i final amb factor pista en contra– que l’ha convertit en el setè a guanyar la Lliga Endesa. Paraules majors.
ALGUNES DADES
Un enigma a la banqueta
Més enllà del que pugui passar en la confecció de la plantilla, tots els focus estan ara sobre Pedro Martínez. A priori, semblaria lògica la seva continuïtat, i més després de conduir l’equip a la fita més important de la seva història. Fa setmanes que les dues parts van citar-se a final de temporada per tractar del tema de la renovació. La idea del València, amb l’aval del propietari Juan Roig, és que el tècnic barceloní continuï. Una altra cosa és el que decideixi Pedro Martínez. La temporada ha generat un desgast, originat majoritàriament per les fortes crítiques que va rebre el preparador després de perdre la final de l’Eurocopa i pel fet que no sortís cap veu autoritzada del club a apaivagar-les.
En cas que Martínez optés per no renovar, el club taronja té preparat un pla B: Txus Vidorreta. El tècnic basc té contracte amb l’Iberostar Tenerife, però també disposa d’una clàusula unilateral per trencar-lo si rep una oferta atractiva abans del 30 de juny.
Notícies
Dissabte,20 abril 2024