Bàsquet FEB

ÀLEX FORMENTO

DIRECTOR ESPORTIU DEL BÀSQUET GIRONA

“Marc Gasol no valora resultats, sinó la feina feta”

“Aspirem que a mitjà termini la proporció de jugadors procedents de la nostra base sigui considerable i, fins i tot, majoritària”

Després de mitja vida voltant per una quinzena llarga d’equips de competicions FEB, la vida d’Àlex Formento (Barcelona, 1976) ha anat unida a Marc Gasol. Primer, quan va formar part del cos tècnic de la Universitat de Memphis (2010) i de nou a Catalunya, en el Bàsquet Girona, el club que presideix el pivot dels Grizzlies, que ara afronta la primera temporada amb un equip sènior, a EBA.

En la curta vida del club, es podria dir que després de tres anys d’escalfament ara ve el moment de l’acceleració?
No, ve una continuïtat de la feina que s’ha anat fent amb una nova etapa en la qual també es treballa amb jugadors a partir de la categoria júnior, que és molt important. Fa la sensació que moltes vegades la formació s’atura quan s’acaba l’edat júnior, i nosaltres hi volem donar continuïtat.
Aquest primer any a EBA ha arrencat tard per diverses circumstàncies, però més a mitjà termini, quin és el món ideal pel que fa a la continuïtat dels jugadors formats al club?
Amb perspectiva, aspirem que a mitjà termini la proporció de jugadors procedents de la nostra base sigui considerable i, fins i tot, majoritària. Sabent que en aquest primer any serà petita.
Tan segurs estan de la seva feina en la base perquè aquest sigui un objectiu raonable en categoria FEB?
Sí, sí. Creiem que amb el temps és un objectiu que podem assolir. Amb paciència, però hi aspirem.
Marc Gasol no exigeix resultats en públic. I en privat?
No. En Marc no valora resultats, sinó la feina que es fa. És una persona exigent però col·laboradora, participa i sempre està en disposició d’ajudar.
I Àlex Formento, què s’autoexigeix? Va més enllà del llistó que té Marc Gasol?
No, segueixo la línia que marca ell, perquè hi crec. No vaig més enllà d’intentar dur a terme la tasca encomanada, posar tot de la meva part d’assolir els objectius i créixer com a entitat en aquesta nova etapa.
L’EBA és una categoria de pas? Quina estratègia hi ha a mitjà o a llarg termini?
L’EBA és la categoria en la què comencem i aquest és el nostre present. Hem de treballar molt fermament en el nostre present però tenint una mirada cap al futur i marcar-nos unes fites. Ara, amb tot el que envolta la formació d’aquest nou equip, no podem tenir aquesta mirada amb aquesta distància. Hem de mirar molt a curt termini, perquè no és només la feina configurar una plantilla, sinó tot el que l’envolta, tot el que ha de permetre acollir aquests jugadors i fer la feina.
M’explica com entra en contacte amb Marc Gasol?
Al Marc el vaig conèixer mitjançant son germà Pau. Havia jugat contra ell fa molts anys. En Marc va contactar amb mi i quan vaig començar a treballar amb ell, fa cinc anys i mig o sis, un dels projectes era crear el club. Amb Xus Escosa i Marc Pena com a persones que vam creure idònies per posar-lo en marxa.
El club està orgullós de l’atenció que presta al seu jugador i no amaga que és un club amb capital humà. Entén que això farà que se li exigeixi més que a un club basat en el voluntarisme?
Òbviament. Els primers exigents som nosaltres. Creiem que fem les coses de la manera millor i amb coherència i sentit comú ens marquem un grau d’exigència alt.
Marc Gasol diu que sí, però vostè, que hi és cada dia, també opina que el club ha estat ben rebut, ben tractat, ben acollit?
De manera majoritària la rebuda ha estat extraordinària i estem molt contents i molt agraïts a tothom que ens ha rebut d’aquesta manera. Esperem donar continuïtat a aquest ambient d’harmonia.
Hi ha lloc a la demarcació de Girona per a tres equips d’EBA?
Ara hi són, i esperem que sí. Una de les coses que podem aportar és ser un més en el foment del bàsquet. Que els més petits hi vulguin jugar i que puguem tenir prou equips perquè tots els que vulguin jugar ho puguin fer.
Hi ha prou jugadors gironins amb nivell per jugar a EBA?
No és fàcil, però també és un repte per a tothom. I tots hem de fer una bona feina per fer possible que hi hagi un equip de la ciutat en categories altes. Això ens exigeix atendre molt la feina amb la base.
El club té una plaça a EBA després d’un acord amb un altre club. Trairia algun principi fonamental obtenir una plaça en una categoria més alta mitjançant un altre acord o fins i tot una compra de drets?
No és un plantejament que s’hagi fet a nivell de categories ja professionals. La nostra idea és treballar el present, aquesta categoria, i ja ho anirem veient.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.