FEB

CAYETANO PÉREZ

PRESIDENT DE L’UNI GIRONA

“No he vingut a fer grans canvis”

“Hi vull donar un caire més professional, posar el meu gra de sorra perquè allò que algun cop s’encalla sigui més fàcil”

“Alguns temes requeriran pressupost, però no farem grans despeses estructurals. No tindrem 20 persones”

Continuar jugant finals és un repte. I m’agradaria, de tant en tant, guanyar-les. I a més, veure-hi jugadores de Girona
S’ha de treballar esportivament la base, i les jugadores han de tenir un nivell, però és molt important creure-hi
Estaria bé que Noemí Jordana ajudés el club aportant la seva visió en alguns temes
Tenim una responsabilitat sobre el territori. Convido altres empreses que creguin en això

En quinze anys Citylift ha passat de ser una empresa de tres socis i cinc treballadors a tenir 31 delegacions a tot l’Estat que donen feina a unes 200 persones i a facturar més de 10 milions d’euros l’any. Cayetano Pérez (Salt, 1969) és l’alma mater d’una empresa que ha apostat com poques pel patrocini esportiu. Des d’ahir, a més, és el president de l’Uni Girona, en substitució de Llorenç Biargé.

Com és que ha fet el pas?
Perquè estic en un moment de la meva vida en què em ve de gust fer altres coses. No tot ha de ser fer ascensors.
En què es notarà l’arribada d’un empresari d’èxit a un club que ha nascut, crescut i guanyat títols amb una gran base de voluntarisme en la seva gestió?
No he vingut a fer grans canvis, sinó a millorar algunes coses, a donar al club un caire més professional, a sumar, a posar el meu gra de sorra perquè aquelles coses que a vegades s’encallen siguin més simples, més fàcils. Posar-hi un cert ordre. Al final, als empresaris ens agrada fer uns procediments perquè les coses s’executin de manera fàcil.
Professionalitzar requereix diners. I en aquest club els diners han anat sempre, tots, a la pista. A la pista, més que fins i tot a la banqueta. Això canviarà?
A la pista hi ha d’haver bones jugadores, un equip que ens il·lusioni i ens agradi. Però hem de ser conscients que fer que les coses funcionin val diners. Alguns aspectes hauran de tenir un pressupost.
En detriment del pressupost destinat a la plantilla?
No, no hi té res a veure. Va totalment per separat.
Sense un increment pressupostari, això és quadrar el cercle.
S’ha d’estudiar com es gestiona tot per cobrir les despeses que es puguin originar. Tampoc volem fer grans despeses estructurals. No tindrem 20 persones. El club ja té una base de gestió i s’hi ha d’acabar de posar ordre.
Com seria la foto del club que li agradaria al final del mandat?
M’agradaria veure que estem jugant finals. Ara ja passa, però continuar jugant-les és un repte. I, de tant en tant, guanyar-les. I a més, veure-hi jugadores de Girona. Això seria maco, tenir tota una escola esportiva de nenes de la demarcació que puguin jugar aquí i no les haguem de veure en equips de fora, que això ens fa mal.
Té un pla per reduir la bretxa pressupostària que hi ha amb l’Avenida, el rival de les finals?
Jo no crec en una plantilla feta només a còpia de jugadores que costen molts diners. I anar injectant-hi més i més diners. El primer que hem de fer és generar una base de club. Tenir consolidades les jugadores que són de club i fitxar el millor que es pugui quan calgui. No crec a tenir com a objectiu fer un pressupost com el d’un club en concret. És millor fer les coses bé per arribar al millor nivell possible.
Però hi ha una relació innegable entre pressupost i potencial de l’equip.
Hi ha d’haver un equilibri. Puc voler la millor jugadora del món, però si no tinc ingressos... Hem de fer accions per incrementar els ingressos i, si és així, de mica en mica anirem millorant el nivell.
En porta alguna de cap, en aquest terreny?
És que no he aterrat... Puc tenir idees de molts aspectes que es podrien gestionar millor, com el marxandatge, per exemple. Tota millora en la gestió repercuteix en el bàsquet.
Gironitzar l’equip és compatible amb lluitar pels títols?
I per què no?
Si la qualitat surt de la quantitat, les dimensions de Girona no permeten tenir una gran quantitat. I de Marta Xargay no en surt una en cada generació.
Segurament que cada any no entrarà un gran volum de jugadores a l’equip, però, per què no podem anar-les incorporant i que puguin fer una trajectòria professional en un equip gironí?
Qui ha tingut més presència en l’equip en dotze anys ha estat Eva Bou, i quan l’exigència professional es va incrementar, ho va haver de deixar.
Les persones vivim dels nostres ingressos. L’exemple que em poses ja val: jugadora de més de 20 anys, amb necessitats econòmiques, que ha estudiat i que troba una feina. Hem de tenir clar que si no millorem les condicions, això continuarà passant. No és fàcil de resoldre, però el primer dia sempre tens idees, il·lusions i objectius. És qüestió d’anar-los treballant.
Per què la base del club no produeix jugadores amb nivell per al primer equip?
S’ha de treballar esportivament, se les ha de preparar i han de tenir un nivell, però és molt important creure-hi. I hem de treballar per donar facilitats i fer veure als pares que estudiar i el bàsquet poden ser compatibles. Potser s’ha de parlar amb instituts i la universitat perquè es pugui estructurar d’una altra manera.
Li sembla bé l’aliança amb el GEiEG?
Sí. A vegades val la pena concentrar esforços perquè, a cert nivell, les jugadores puguin evolucionar.
En aquella foto de final de mandat hi surt el bàsquet masculí?
No ho sé. L’Uni està molt focalitzat en el femení i s’hi ha d’insistir. Si féssim un plantejament com el que dius hauria de ser una aliança pel bé del bàsquet en general. Però no ho tinc l’agenda.
La seva candidatura té vuit noms. Al final de curs quants en seran?
Tothom que es vulgui incorporar i aportar el seu punt de vista per fer créixer l’equip i en bé del bàsquet, benvingut serà. Jo vull un club obert, i que els que vinguin sigui per fer créixer un projecte il·lusionant, que vinguin a aportar coses, no a tocar els nassos. Ja visc prou històries en el món empresarial... Al club volem passar-nos-ho bé.
Noe Jordana s’ha retirat. Seria malbaratar un actiu del club que no hi tingués cap paper...
Tot depèn d’on acabi vivint, però pot aportar coses al club i estaria bé que ens ajudés amb la seva visió en alguns temes.
Citylift ha invertit molt en esport. A què respon?
Som una empresa de Girona i hem volgut tenir aquesta responsabilitat social corporativa, fer alguna aportació a la societat. L’empresa s’identifica molt amb els valors de l’esport, per això l’aposta.
Una idea, retornar a la societat part dels beneficis obtinguts d’una activitat empresarial, poc estesa.
Perquè, segurament, posant en un plat de la balança el que s’inverteix i en l’altre el retorn directe que n’obtens, aquest retorn no és suficient. Indirectament, Citylift ha aconseguit una cosa que no totes les empreses aconsegueixen: caure simpàtic a la gent i que se la identifiqui amb un territori. I si algú necessita un ascensor o un manteniment, segurament pensarà en nosaltres abans que en un altre. Tenim una responsabilitat sobre el territori on vivim, som de Girona i, per què no ajudar l’esport, que depèn molt de les aportacions institucionals? Convido altres empreses que creguin en això, perquè rere les ajudes de Spar o Citylift hi ha molta mainada que, si no fos per això, ho tindria complicat.
En l’any amb més inversió en esport, de quina quantitat parlaríem?
Molts diners, molts. Però també hem sabut fins on podíem arribar. A vegades la gent perd el nord. És molt maco apuntar-te a cavall guanyador. No hem tingut aquesta necessitat. Hi hem estat quan ens han necessitat.
Es refereix al Girona FC, al qual ha deixat de patrocinar ara a primera?
Amb el Girona hi hem estat quan hem pogut i quan el club necessitava que les empreses de Girona creguessin en ells. Ara no podem, perquè per a nosaltres és inviable.
Fins ara l’Uni s’ha posicionat clarament al costat del dret a decidir. Amb vostè serà igual?
Crec que això és esport. I hem de ser políticament correctes. Cadascú pensa d’una manera determinada i molta de la gent que hi ha a dins del club ho tenim molt clar. Però el club, com a ens, ha de guardar una mica les formes. Jo, a la meva empresa ho faig així.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)