Bàsquet Europeu

Espanya no té defensa

Europeu. Les mancances físiques i de concepte a la rereguarda de la selecció de Sergio Scariolo expliquen la impròpia desfeta encaixada dijous en la semifinal contra Eslovènia

La selecció espanyola assimila encara la severa desfeta de dijous en les semifinals del campionat d’Europa contra Eslovènia (72-92). Impròpia en la forma, a contrapeu des del salt inicial i superadíssima des del primer minut del tercer quart, les dificultats per franquejar Turquia i Alemanya en els anteriors encreuaments van multiplicar-se davant d’un combinat conciliat i resolut, amb cos i ànima i dos pols de creació en el punt òptim de cocció i confiança (Dragic i Doncic).

Espanya no va tenir un mal dia. Precària en la defensa de transició, sense presses però sense pauses els balcànics van saber tenir-la permanentment en una posició crítica i la van despullar en el joc a mitja pista perquè la d’aquest europeu és, Ricky i Sastre a banda, una selecció sense capacitat física de reacció defensiva en el perímetre. Excessivament atemorida davant de les escomeses de Dragic i Doncic, la manca de bons defensors en l’un contra un en l’exterior i la descoordinació en les rotacions quan un home gran espanyol sortia a crear dubtes i a interceptar la trajectòria del rival –en ocasions, abans i tot que el petit eslovè hagués generat cap avantatge–, va aclarir la zona i va desprotegir-li el cèrcol. Vidmar va anotar 5/7 tirs de dos i, acusadorament simptomàtic, Dimec, el seu substitut, en va transformar 3/4 en 10 minuts, quan en els anteriors set partits només havia anotat en dos. Eslovènia va signar 36 punts en la pintura, molts més dels 23,7 que encaixava Espanya fins aleshores i, per primera vegada en el campionat, els de Sergio Scariolo en van rebre més del que ells van poder concretar sota la cistella (36-28).

A peu canviat des del salt inicial, intel·ligentment molestats Pau i Marc Gasol quan tenien la pilota a les mans, el reiterat desencert en el triple va eixamplar progressivament la distància que hi havia entre el joc dels interiors i els exteriors espanyols. En atac, però acusadament en defensa, faceta en què Espanya mai va enllaçar prou esforços col·lectius per aigualir la confiança del rival. Al contrari, les seves concessions van enlairar-lo. “L’encert en el triple d’Eslovènia ens ha desmoralitzat. Els han anotat tots: alliberats, a tauler i també els que estaven ben contestats”, resumia Scariolo després del partit.

8
assistències
va repartir Doncic, el seu sostre en el torneig. Eslovènia en va totalitzar 23, cinc més que la seva mitjana (18).
8
pilotes perdudes
del combinat balcànic, que arribava al matx amb 12 per partit, les mateixes que provocava Espanya.
56%
en triples
va signar Eslovènia (14/25). Fins aleshores acreditava un 33% (8,4/25,5). Espanya va signar un 7/27 (26%).
61
punts
encaixava la selecció espanyola abans de la semifinal (72-92), xifra assolida en 26 minuts (50-63) pels eslovens.

La vuitena medalla en nou campionats

Malgrat la decepció de no poder assolir la medalla d’or –no hi ha un proper campionat, el mundial, fins d’aquí a dos anys (2019)–, Pau Gasol, Juan Carlos Navarro i companyia tenen demà l’oportunitat de guanyar la vuitena medalla en els últims nou campionats d’Europa –fins ara, des del 2001, la federació espanyola suma tres medalles d’or, dues de plata i dues de bronze.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.