Bàsquet Eurolliga

Saben on trepitgen

Tastada l’exigència del nou format, els equips afronten la cita d’enguany amb més coneixement de causa i plantilles més llargues

Tot i haver tingut canvis, el Fenerbahçe, el campió, i el CSKA s’entreveuen com els més forts en un torneig molt igualat

És indubtable que l’última edició de l’Eurolliga va propulsar el bàsquet europeu fins a cotes mai vistes tant pel que fa a interès despertat entre el públic, com per la qualitat del joc i la competitivitat desplegades. El pòsit del nou format –torneig amb una lliga de setze equips de tots contra tots, previ al play-off– també va posar de manifest un augment de l’exigència física, pel desgast dels partits i en algun cas, l’escàs temps de recuperació entre l’un i l’altre. I és que en el calendari hi ha cinc setmanes de doble jornada, com a conseqüència de la poca disponibilitat de dates.

Els equips ja saben el pa que s’hi dona i no han dubtat a ampliar fons d’armari per combatre-ho. La voluntat és no arribar a final de curs amb la llengua a fora com, per exemple, li va passar al Baskonia i al Madrid. La tendència és generalitzada, si bé no deixa de ser curiós que sigui el campió, el Fenerbahçe d’Obradovic, l’únic que hagi optat per anar a contracorrent. La seva aposta és un nucli dur reduït i amb rols molt marcats. Això té un risc, que són les lesions. Ho va patir en diverses fases del curs –va acabar cinquè la lliga regular–, però va tenir-los tots disponibles a l’hora de la veritat. Un fet que va permetre-li alçar el primer títol de la seva història a Istanbul, el mes de maig passat.

Per sobre

Que hagi perdut Bogdanovic i Udoh –els seus dos millors elements en la darrera final a quatre, amb permís de Kalinic–, no ha despullat el club turc. La seva capacitat econòmica li ha permès retenir la resta del bloc (renovacions de Sloukas, Datome i Vesely) i cobrir els buits amb peces de nivell contrastat, com Wanamaker, Melli o Güler. En el primer graó de favorits, el CSKA acompanya el Fenerbahçe. L’equip vermell manté la línia de continuïtat, per bé que ha hagut de sacsejar la seva direcció de joc. Els adeus de Teodosic i Jackson s’han cobert amb Westermann i el retorn de Sergio Rodríguez. A banda d’això, s’han injectat matisos amb Clyburn i Hunter, molt atlètics els dos.

A priori, el Madrid té un argumentari de pes per integrar-se en la crème de la crème del torneig. El dubte raonable és si l’absència de Llull –MVP de la fase regular el curs passat– el penalitzarà poc o molt. El base podria reaparèixer a la recta final de curs, però amb la incertesa de si serà a temps d’adquirir to competitiu idoni. Sigui com sigui, els blancs tenen una plantilla de quirats i més llarga que mai (16 jugadors) després de l’arribada de Chasson Randle.

Als grecs, sempre se’ls ha de tenir en compte com a aspirants a la final a quatre, que aquest cop es jugarà a Belgrad. L’Olympiacòs ha retingut el bloc grec que els ha dut a quatre de les últimes sis finals, amb dos títols. El Panathinaikòs ja acumula cinc cursos sense treure el cap a la fase final. En el passat, ho va tenir a tocar, però va topar amb el Fenerbahçe al play-off (0-3). Xavi Pascual enceta el seu primer curs en el club verd des del principi, amb aquest repte. També el té el Barça Lassa, necessitat de recuperar estatus a Europa després d’un any horrible, sense ni tan sols accedir entre els vuit millors. De la resta, equips ara mateix indesxifrables perquè han patit un sacseig considerable (Maccabi, Baskonia, Efes o Milà), i atenció amb el València o el Khimki de Bartzokas.

La 1a jornada

Anadolu Efes - Real Madrid

19 h

CSKA - Olimpia Milà

19 h

Brose Bamberg - Maccabi

20 h

Olympiacòs - Baskonia

20 h

Unicaja - Fenerbahçe

21 h

Khimki - València

19 h (demà)

Zalgiris - E. Roja

19 h (demà)

Barça - Panathinaikòs

21 h (demà)

3
canvis
d’equips respecte al curs passat. Hi han entrat Unicaja, València i Khimki en el lloc d’Unics, Darussafaka i Galatasaray.
3
dels cinc
més valorats el curs passat no jugaran el torneig: Langford (primer, 21,8), Udoh (tercer, 20,7) i Teodosic (cinquè, 17,1).
186
partits
de Prigioni amb el Baskonia en l’Eurolliga, repartits en deu cursos. Avui, dirigirà el primer com a entrenador.
398
partits
acumula el Barça Lassa en la competició. És el que en suma més, al davant de l’Olympiacòs (393) i el CSKA (392).
5
equips
de la Lliga Endesa en l’edició d’enguany. Ja havia passat dos cops més (2010/11 i 2014/15), però sobre un total de 24, no 16.
6
presències
seguides del CSKA en la final a quatre, la millor ratxa vigent. Han estat en 14 de les últimes 15, des de la del 2003.
7
campions
en les darreres vuit edicions del torneig. L’Olympiacòs ha estat l’únic que ha pogut repetir. Va vèncer el 2012 i 2013.
9
títols
d’Obradovic. D’entre els altres entrenadors de l’actual Eurolliga, també l’han alçat Itoudis, Laso, Bartzokas i Pascual (1).
12
cares noves
en el Maccabi a banda de l’arribada de Spahija com a tècnic. Tan sols continua Itay Segev de la temporada passada.
37
anys
i 210 dies té Felipe Reyes, el més veterà en el torneig d’enguany. El segon és Juan Carlos Navarro, amb 37 anys i 121 dies.
41
punts
és el sostre històric d’anotació, compartit per Bobby Brown, Carlton Myers, Kaspars Kambala i Alphonso Ford.
112
minuts
ha de disputar Navarro per situar-se líder històric de la competició. N’acumula 7.855 pels 7.967 de Dimitris Diamantidis.

Esport 3, una temporada més

L’octubre de l’any passat, Televisió de Catalunya va prorrogar per dos anys més l’acord pels drets amb l’Eurolliga. El contracte, per tant, és vigent fins al final d’aquesta temporada. Cada jornada, Esport 3 farà la transmissió dels partits del Barça Lassa, així com un altre enfrontament, preferentment els del Madrid. Per exemple, avui oferirà la visita blanca a la pista de l’Anadolu Efes. Una vegada més, amb l’equip habitual del bàsquet a la televisió catalana, amb Jordi Robirosa, Víctor Lavagnini i Nacho Solozábal, davant de les càmeres; la realització de Raül Sánchez i la producció de Francesc Ortega i Manel Roures.

L’èxode, en quantitat i qualitat

No és nou que els tentacles de l’NBA apareguin durant l’estiu i s’emportin alguns dels jugadors diferencials de la competició. L’exportació de talent ha estat enguany més accentuada que mai, i no tan sols amb destí cap als Estats Units, sinó també a la Xina. Sense anar més lluny, s’han deixat seduir pels diners de l’est d’Àsia el màxim anotador de la passada edició, Keith Langford (Shenzhen Leopards), Sonny Weems (Zhejiang Golden Bulls) i Ioannis Bourousis (Zhejang Guangsha Lions).

Ekpe Udoh encapçala el desembarcament a l’NBA. El pivot hi torna (Jazz) després de dos anys fructífers al Fenerbahçe, amb l’MVP inclòs de l’última final a quatre. També s’ha decidit a fer el salt el seu excompany al club turc Bogdan Bogdanovic, que es convertirà en el rookie més ben pagat de la història amb els Kings (9,4 milions de dòlars). A la costa oest, també hi jugarà Milos Teodosic, que va deixar el CSKA després de sis anys per anar als Clippers. D’altres que han fet les Amèriques aquest curs han estat Shane Larkin (del Baskonia als Celtics); Ante Zizic (del Darussafaka als Cavs); Mike James (del Panathinaikòs als Suns); Darius Miller (del Brose Bamberg als Pelicans); Cedi Osman (de l’Anadolu Efes als Cavs); Daniel Theis (del Brose Bamberg als Celtics) i Khem Birch (de l’Olympiacòs als Magic). D’entre els que han enfilat el camí de tornada de l’NBA, sobresurten Sergio Rodríguez (CSKA), Marcelinho Huertas (Baskonia) i Brian Roberts (Olympiacòs).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.