Només feia 5:15 que el teló del curs s’havia alçat quan The Q, un pavelló sorollós i terriblement calent, va quedar en silenci, glaçat. A la pista i a la grada tothom es va adonar de seguida de la gravetat de la situació, en veure com havia quedat la cama esquerra de Gordon Hayward, que s’estrenava amb els Celtics i estava cridat a ser-ne un dels pals de paller enguany.

El joc va estar aturat força minuts i, mentre metges i fisioterapeutes atenien l’aler i el col·locaven a la llitera, les cares dels jugadors dels Celtics i dels Cavaliers eren un poema. Alguns no volien ni mirar la situació. LeBron, amb qui Hayward va topar fortuïtament just abans de caure malament, va acostar-se-li per mirar de consolar-lo. I és que té una fractura de tíbia i una dislocació del turmell esquerre, cosa que el farà estar molts mesos de baixa i potser perdre’s el que queda de curs.

Amb aquest fet planant en l’ambient, la resta va quedar en segon terme. Ni el primer partit d’Irving a Cleveland com a celtic des de la seva marxa semblava tan important ja per al públic d’Ohio. En tot cas, al final va veure un bon espectacle, amb els Celtics recuperant-se amb cor i orgull del cop moral de perdre un dels pilars (48-30, 20’). De fet, Irving va fallar un triple en el darrer segon que hauria dut el partit cap a la pròrroga. Al final, 102-99 per als Cavs, i amb abraçada sentida a la pista entre LeBron –va vorejar el triple doble (29 punts, 16 rebots i 9 assistències)– i el mateix Irving.