FEB

Col·lectivament imparable

Lliga Femenina. L’Spar Citylift Girona encadena victòries per grans diferències a partir d’una defensa irresistible i un atac amb varietat de registres que pot prescindir d’una líder estadística

Des de la derrota a Salamanca, quatre victòries amb un crescendo imparable: +24 (Gernika), +18 (Ferrol), +31 (Landes) i +35 (Araski), totes amb un denominador comú, un equip que se sent a gust defensant i que aclapara els rivals per aconseguir que els últims quarts siguin sobrers.

Que l’Uni és un equip completament reorientat respecte a la temporada passada és una evidència, no tant a partir dels noms, sinó de les qualitats de les noves incorporacions. Núria Martínez i Mendy són les puntes de llança d’una activitat defensiva enorme i aconsegueixen contagiar un equip que apuja línies amb fam de penalitzar molt les pèrdues del rival. No són moltíssimes (15,7), però de pèrdues n’hi ha i no és el mateix una falta d’atac, unes passes o una pilota que s’escapa a la banda –que donen l’oportunitat de compensar-les amb una bona defensa– que una passada interceptada que, amb Mendy, Conde, Romeo, Buch o Traoré corrent davant de la pilota, sol acabar en safata fàcil.

L’estadística defensiva és demolidora: en aquestes dues setmanes, els rivals de l’Uni s’han quedat en 57, 54, 47 i 53 punts, amb un encert en tirs de camp del 29,9%, amb un rang que va entre el 38,8% del Gernika i el 27,5% de l’Araski.

No es depèn de ningú

Les explicacions a les prestacions defensives de l’Uni són diverses. A més de la vocació personal i dels efectes beneficiosos de poder treballar dies seguits a Fontajau, és palpable que la plantilla és llarga. En LLF, nou jugadores actuen entre 17,3 (Conde) i 26,1 minuts (Traoré). “Quan estàs cansada, demanes el canvi”, deia Rosó Buch després del triomf aclaparador a Vitòria. Només l’Avenida (11 jugadores entre 17 minuts i 25) millora aquest repartiment –però ara ja té lesionades– i el Cadí l’iguala (nou peces entre 18,4 i 26,8 minuts).

La defensa propicia molts punts en transició i l’equip s’hi sent còmode. Però l’atac posicional també està diversificat. L’Uni no és un equip amb tiradores pures –tot i el 48% de Traoré, hi ha sis equips amb percentatge més alt en la LLF–, però la majoria d’equips no tenen sis jugadores que amenacen. Colhado és una referència interior claríssima i millorarà la seva aportació, però no hi ha l’obsessió per posar la pilota a dins, perquè a partir de les defenses es generen moltíssims punts en transició. Ni en punts, ni en rebots ni en valoració hi ha cap jugadora de l’Uni en els primers llocs dels rànquings individuals. En canvi, l’equip és el tercer anotador, el millor en rebot i el tercer en valoració.

52,7
punts
ha encaixat de mitjana l’Spar Citylift Girona en els quatre últims partits.

Deu dies seguits treballant a Fontajau

Des d’ahir fins dijous de la setmana vinent (2 de novembre) l’Uni tindrà el privilegi –insòlit fins ara– de no moure’s de casa, tot i que en aquest lapse jugarà tres partits, dos d’Eurocopa (aquest dijous contra el Ceglèd i el dia 2 contra el Gernika) i aquest diumenge de nou contra el Gernika, en la lliga. Això sí, el 3 de novembre, carretera i manta cap a Sant Sebastià, per jugar-hi dissabte.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)