No hi ha manera. Tercera derrota seguida, aquesta a la pista del Milà, que encara no havia guanyat cap partit. La part positiva va ser que el Barça va competir fins al final. La negativa és que no es guanya i hi ha coses que no milloren. El tema del base continua existint i difícilment desapareixerà si no hi ha canvi de Pressey –Heurtel no dirigeix, però és un perill en atac– i la poca intensitat a la pintura amb Tomic i Séraphin és inacceptable. Els blaugrana continuen fent passos endavant en el projecte, però a còpia de derrotes, i al Barça ja se sap que de temps per adaptar-se no n’hi ha. Divendres vinent al Palau rebrà l’invicte Olympiacòs amb urgències prematures.

I d’entrada semblava que podia ser un gran dia, perquè el Barça Lassa es va trobar que el seu rival no podia disposar del seu principal referent ofensiu per culpa d’una lesió: Goudelock (15,3 punts de mitjana). I des del salt inicial es va veure una imatge molt diferent a la dels últims partits en actitud i ordre. A més, amb sorpresa perquè Vezenkov va saltar de titular. El duel entre dos dels equips més ofensius de l’Eurolliga (86,7 i 85 punts de mitjana respectivament) va començar pràcticament sense defenses. La igualtat es va mantenir fins al 17-19 amb un Barça anotant 8/11 tirs de dos i culminant el primer quart amb un triple de Moerman des de set metres i mig (17-22). En el segon quart, Sito Alonso va treure a pista Navarro, que en el darrer partit contra el Zalgiris no va jugar ni un segon, i va demostrar que pot ser revulsiu. El capità va mostrar la seva pólvora, la seva amenaça i, sobretot, la confiança que agafa quan anota la primera cistella. I va fer un recital en només 5:40 minuts per anotar una sèrie de 2/2 de dos, 2/2 triples i 1/1 lliures davant la presència del propietari del club italià Giorgio Armani (83 anys). Precisament Navarro va situar la màxima diferència de 15 punts (19-34).