Eurolliga

Nikola Milutinov

PIVOT DE L'OLYMPIACÒS

“El Barça ara és més perillós”

“Tenen urgència de triomf i necessitarem continuïtat i el nostre millor to defensiu per guanyar”

“És qüestió de confiança, però les estadístiques mai han estat importants per a mi. La prioritat sempre és l’equip, les victòries, i em dec a això”

Sfairopoulos em va fitxar i ha estat vital perquè evolucionés, sobretot en temes defensius
[Divac] El veia per televisió quan estava a Sacramento i em fascinava. Em va marcar

Nikola Milutinov (Novi Sad, Sèrbia, 30-12-1994) ha fet un salt de qualitat en la seva tercera temporada a l’Olympiacòs. Ben adaptat a l’esquema del club del Pireu, està quasi triplicant els punts (de 4,4 a 11,5) i la valoració (de 5,8 a 15) de l’Eurolliga passada i està en pista deu minuts més de mitjana (de 12,6 a 23,2). Avui, serà una de les principals amenaces per al Barça Lassa al Palau.

Sis cares noves, lesions (Spanoulis i Tillie), però l’Olympiacòs és sòlid com sempre. Només vostès resten imbatuts (4-0). Com s’ho fan?
La clau de tot és tenir un bon sistema, amb un nucli dur de jugadors que fa molt de temps que no es toquen. Estic parlant de Mantzaris, Spanoulis i Printezis, pilars de l’equip i que sempre fan un pas endavant quan cal. Ja sigui assumint responsabilitat a la pista o ajudant els nous a integrar-se al més aviat possible. Això ho fa tot més fàcil, i minimitza lesions, com ara.
Vostè està firmant enguany els seus millors registres en l’Eurolliga. A què ho atribueix?
Crec que és una qüestió de confiança. El tècnic i els companys confien en mi, m’ho transmeten i això després es plasma en el meu joc. En tot cas, les estadístiques mai han estat importants per a mi. La prioritat sempre és l’equip, les victòries, i em dec a això.
El curs passat va ser escollit jugador amb millor progressió a Grècia. En què ha millorat més des de l’arribada al Pireu?
Primer de tot, vull ressaltar que va ser tot un honor rebre un guardó així. Demostra que el meu esforç i tasca diària està recollint els seus fruits i suposa un estímul addicional per continuar en la mateixa línia. Sé que he fet passes endavant en defensa i lectura de joc, però tinc marge de millora en altres aspectes, com velocitat o tècnica.
El canvi del Partizan per l’Olympiacòs durant l’estiu del 2015 va ser dur?
Va ser complicat, sí. Primer, perquè m’allunyava del meu cercle familiar [Novi Sad és relativament a prop de Belgrad] i, segon, perquè es tractava d’un sistema nou, molt diferent del que estava habituat. I, és clar, es necessita temps per assimilar-lo. Però, en aquest sentit, els companys, el nucli dur grec que et comentava abans, m’han ajudat molt a trobar el meu lloc.
Des que va arribar, el seu tècnic sempre ha estat Sfairopoulos. Un factor que ho ha facilitat tot?
Indiscutiblement. Ell sempre ha cregut molt en mi. Ja va empènyer perquè em fitxessin i ha estat vital en la meva evolució, sobretot quant a conceptes defensius. Ell és un tècnic que dona gran valor a la solidesa defensiva i els nostres registres en aquest sentit sempre són dels millors de l’Eurolliga.
El pivot clàssic, amb joc de peus al pal baix com vostè, no és abundant en l’actual Eurolliga. La tendència són els interiors mòbils. Com ho viu?
Cadascú té les seves armes. És evident que no és fàcil defensar jugadors amb tanta mobilitat i agilitat, però no és cap excusa. Jo també tinc les meves armes i el tècnic sempre sap utilitzar-me per ajudar l’equip. S’està veient en aquests primers partits de temporada.
El seu referent és Vlade Divac. Per què?
Per la seva manera de jugar. Quan vaig començar a practicar el bàsquet, el veia a la televisió i m’encantava. Era el meu ídol, el meu mirall. Fins i tot em despertava alguns cops per veure’l quan estava a Sacramento i em quedava fascinat, enganxat totalment a la pantalla. Em va marcar.
Ell va estar molts anys a l’NBA. Té pressa per traçar la seva pròpia trajectòria als Estats Units?
Pressa, no. En absolut. Tot té un procés i jo estic fent el meu, a poc a poc i amb bona lletra. Fa poc vaig firmar la renovació amb l’Olympiacòs [fins al 2020] i soc molt feliç a Atenes. Ara mateix, i amb sinceritat l’única cosa que tinc al cap és l’Olympiacòs i com ajudar-lo a assolir els objectius, els títols.
Els Spurs el van triar en el ‘draft’ del 2015 (número 26 de la primera tanda), i sovint l’han vingut a veure. Què li han dit?
Després d’escollir-me en el draft, em van trucar i em van dir que no em volien encara. Preferien que m’estigués més temps a Europa, si bé llavors no van concretar si serien dos, tres o més anys. Creien que era el millor per la meva evolució, i ara, vist amb perspectiva, era així. Aquí he tingut temps per desenvolupar el meu joc i, sens dubte, soc millor jugador ara que fa dos anys. També és cert que estic en un dels millors clubs del continent, amb tradició i que molt sovint està a la final a quatre.
Parlava abans de la renovació amb l’Olympiacòs. Si no l’hagués firmat, hauria estat agent lliure a l’estiu i hagués tingut via lliure per anar on volgués. És un gest per agrair tanta confiança del club?
Podríem dir que sí. Em va fer sentit afalagat que l’Olympiacòs em fes arribar aquesta proposta de renovació. Va ser un gest de confiança per part seva. Un altre. I jo ho volia tornar d’alguna manera, i creia que aquesta era la millor. A més, beneficiava les dues parts.
De ben petit, va fer natació. Expliqui’m per què, i quan va canviar i jugar finalment a bàsquet?
Realment, vaig començar a fer natació perquè els meus pares m’hi van portar. No va ser decisió meva. Un dia, però, en un entrenament i quan em disposava a saltar a la piscina, vaig caure malament i em vaig donar un cop amb la vora a la barbeta. Me la vaig trencar i vaig parar de nedar. Al cap d’un temps, vaig optar per jugar a bàsquet. Potser aquell episodi va ser una sort, perquè disfruto moltíssim d’aquest esport i, a més, m’hi puc dedicar professionalment.
En tres setmanes, s’obre la primera finestra de seleccions de la FIBA i vostè està en la preselecció de Sèrbia. Amb qui jugarà si és convocat, amb la selecció o el seu club?
És una pregunta difícil de respondre ara mateix. No crec que sigui la nostra decisió. Però de moment, el seleccionador ha fet pública una llista molt àmplia i encara l’ha de reduir en els propers dies. Quan arribi l’hora, ja parlarem de la selecció.
Això és futur, en efecte. El present és el partit a Barcelona. Quin rival espera, el del partit contra el Panathinaikòs o el de les últimes cinc derrotes?
Independentment del seu moment actual, guanyar el Barça a la seva pista és sempre complicat. Ara, però, després d’aquestes derrotes, crec que serà més perillós, estarà més mentalitzat. Necessitarem continuïtat i el nostre millor to defensiu, que ens permeti també córrer i trobar situacions de cistelles fàcils. En tot cas, no serà gens senzill perquè tenen urgència de triomf.
El curs passat, van disputar dues finals (lliga grega i Eurolliga), però el van acabar-lo en blanc. Quina és la seva prioritat ara?
Tot. La nostra mentalitat i la del club és lluitar per cadascun dels títols que hi ha en joc. La temporada passada hi vam estar a prop, però no vam alçar cap. Això vol dir que hem de treballar encara més dur, però sense pensar més enllà del dia a dia, del proper partit. Per a nosaltres, ara només existeix el Barça.
Té favorits per a la final a quatre d’enguany, que es juga a Belgrad, a prop de casa seva?
Encara no. Aquest any, i no és cap tòpic, és més difícil que mai. Hi ha molts aspirants, molta igualtat entre tots els equips.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)