El Barça va solucionar la seva visita a Bilbao amb una eficiència i una resolució importants, donant relleu a la reacció interpretada divendres contra l’Olympiacòs. Sense miraments, l’equip va atropellar el rival a còpia de cistelles, una vegada i una altra, una energia i una efectivitat ofensives constants i inassequibles per un conjunt, el de Carles Duran, amb poc múscul competitiu.

L’entrada en el partit va ser fulminant i l’equip ràpidament va localitzar ritme de pas ofensiu gràcies al joc per parelles filtrat per Heurtel i Séraphin (4-14, 4’). El seu dinamisme va arrossegar els companys i en el primer quart el Barça ho va brodar, amb determinació, atacs curts i un gran encert (15-29). Les rotacions van frenar-li la fluïdesa ofensiva en el joc a mitja pista, però les penetracions de Pressey i la verticalitat de Sanders van falcar-lo i, tot i el bon fer d’Àlex Mumbrú, l’equip de mica en mica va anar dilatant la diferència (20-37, 14’). Atent en defensa, per bé que flaquejava en els tirs oberts que concedia, al descans l’enfrontament ja estava pràcticament decidit (36-55).

Tornant, l’excel·lència d’Heurtel a camp contrari i l’activitat col·lectiva en la rereguarda van propulsar els de Sito Alonso, que van tibar l’escomesa fins a un 38-64 que feia pinta de definitiu, malgrat que encara restaven quinze minuts ben bons. Inoportunament, un seguit de pilotes perdudes no forçades van reanimar el Bilbao i els seus aficionats, i els locals van cosir un 14-2 de parcial gràcies als punts de Redivo (50-66, 26’). I s’ho van creure, però lluny de neguitejar-se, el Barça va saber rehabilitar-se des de les rotacions i la reacció basca va quedar estroncada (60-79).

No estava fet, però el camí de sortida estava perfectament delimitat i, ja en l’últim quart, dos triples de Navarro només d’arrencar van certificar la victòria, inapel·lable i irreversible. Perquè encara quedava temps (62-87, 32’), però tan clar era que els blaugrana sabien on trepitjaven com que els homes de negre anaven a les palpentes.