L’Spar Citylift Girona no va passar angúnies per derrotar el Campus Promete sobretot quan en la segona meitat a les visitants se’ls va reduir l’argumentari. Posant-hi més rigor, talent i varietat de recursos n’hi va haver prou per doblegar un equip que quan estigui complet i treballat sumarà victòries. Però ahir encara no. El partit no transcendirà més enllà de la victòria, però al llarg de la temporada d’aquests per força n’hi ha d’haver uns quants.

Al Promete li va costar tant entrar en el partit que quan se’n va adonar perdia per 16-4 i sense que l’Uni fes un bàsquet prodigiós. Gidden, en la seva estrena, es jugava tots els tirs que considerava necessaris però sense cap encert i el rebot era gironí però no hi havia la sensació de martell piló que ha ofert l’equip altres tardes. Quan el Promete va fer debutar Jovanovic se li van obrir les opcions des del perímetre –inexistents amb Knezevic i Hall, molt erràtiques tot el partit– i la continuïtat en la defensa zonal del segon quart –el Promete les alternava en funció de si havia anotat o no– va capturar l’Uni en una teranyina que es va concretar en 2 punts anotats en cinc minuts i un 18-19 que va forçar la intervenció de Surís. En atac costava una barbaritat generar qualsevol mena de desequilibri a partir de la rotació de la pilota.

Del temps mort l’Uni en va sortir amb una capacitat anotadora superior des del triple. Dels 15 punts posteriors (33-25), 12 van venir des de l’arc (dos de Rosó i dos més de Romeo) i la fe del Promete en l’estratègia zonal va decaure. A la mitja part, 33-27.