Inici apàtic

Els dos equips van començar el partit freds, imprecisos i concedint molt rebot d’atac al rival. Els blaugrana hi van entrar especialment erràtics, i els seus errors els castigava el València que, amb Pleiss de protagonista –ja fos en continuacions o rebot ofensiu–, va obrir forat gairebé sense voler-ho (5-11, 7’). Sito va iniciar les rotacions, a la recerca de la fluïdesa i tensió defensiva. Pressey i Tomic van personificar la variació d’escenari. Hi havia dificultats per trobar el triple –els taronja hi van tenir cura després del partit de divendres–, i la producció del croat a la pintura va ser vital per girar la truita. La inèrcia adquirida, també al darrere controlant el rebot defensiu, van aprofitar-la els titulars per imprimir una marxa més en ritme i disparar-se (35-24, 19’). En la mitja part, +8 per als blaugrana, però el peatge d’una tercera falta prematura a Heurtel.

Resistència

Green, ben aturat en la primera part, va aparèixer a la tornada de vestidors i, entre això i l’abnegada tasca de Pleiss frenant Séraphin, els visitants es mantenien molt a prop. Però, el Barça Lassa també feia exhibició dels seus recursos. Sanders volia assumir responsabilitat i l’equip obria forat amb transicions per l’activitat defensiva en primera línia (58-49, 39’).

El mèrit taronja va ser no defallir mai. Aquí, Sastre, amb dos triples –un al final de tercer quart i l’altre arrencant l’últim–, va tornar-lo a la vida, i ho tornarien a fer Pleiss i Green. Molts cops traient suc dels errors locals (66-64, 36’). I amb els blaugrana posant pilotes a dins a Séraphin, i els taronja replicant-lo des de l’arc, es va arribar a l’últim minut amb 73-70 i tot obert. L’equip va saber actuar amb serenor, donant les pilotes a Sanders –pletòric, un altre cop– i Heurtel, que van resoldre la situació amb dues cistelles seguides. Per segon partit consecutiu, Navarro i Claver no van jugar.