Sito Alonso té acotada la rotació a un màxim de deu jugadors per partit, però el llarg viatge de tornada de Moscou i el desplaçament posterior de l’endemà a Saragossa van fer que ahir contra el Tecnyconta tothom tingués minuts. Es tractava de derrotar el rival en la cursa, acceptant i multiplicant el ritme endimoniat de joc que habitualment proposen els equips de Jota Cuspinera, un pla d’acció que al Barça, que suma vuit victòries en deu partits de lliga, li va sortir rodó.

Resultat a banda, és per mirar l’amplitud de la temporada amb optimisme constatar que juguin més o menys els jugadors que estan endollats, un fet que ahir Juan Carlos Navarro, que en les últimes tres setmanes havia disposat de tretze minuts mal comptats en els cinc partits que havia jugat l’equip, va sintetitzar exemplarment.

El capità va entrar en el partit en la meitat del primer quart (12-6), amb el Tecnyconta fent festes perforant la defensa blaugrana amb la connexió Bellas-Varnado atropellant Heurtel i Séraphin. Va entrar amb la missió de donar sentit a l’ofensiva de l’equip, i les seves associacions amb Tomic van fer l’efecte desitjat (19-21). Amb ell s’havien incorporat al joc Pressey, que va canviar el ritme defensiu pressionant amb zel la pilota, i Oriola, que fou el jugador amb el qual el capità va harmonitzar l’escomesa en el segon quart, període en què el targarí va fer 10 punts. Tots tres van reordenar l’equip, que al descans tenia marcador i iniciativa (40-44).

Després, Sito Alonso va arrencar amb Pressey i Navarro d’inici, i fou portant el joc cap al pal baix, on a diferència del primer quart Séraphin va fer-se valer, que l’enfrontament va esquerdar-se (46-61, 25’). No es va trencar perquè jugant a possessions de vuit o deu segons quedava molta teca per desxifrar, però amb les coordenades guanyadores delimitades (65-81, 33’), el pas dels minuts fou propici per a l’aparició de noves inspiracions, com ara la de Hanga, que al descans valorava -5, i la d’Heurtel.