Els bons i els no tan bons

Hi ha un factor determinant, al nivell d’exigència dels rivals en les lligues estatals s’hi afegeix després un factor determinant: el minutatge de les peces clau de l’equip. Agafant com a mostra el teòric cinc titular del Barça i mirant la comparació dels minuts que tenen a l’ACB en comparació amb l’Eurolliga la diferència és mínima a favor de la competició europea: Heurtel juga el mateix a l’ACB que a l’Eurolliga (23,2 minuts), Hanga 5,2 minuts més per partit a Europa, Sanders 1, Moerman 0,3 i Seraphin 0,6. Es podria dir que, fins ara, Sito Alonso no ha tingut el luxe de poder donar descans als seus titulars. Mirant, però, el Fenerbahçe la comparativa és espectacular. Sloukas juga 8,5 minuts més a l’Eurolliga que en la lliga turca, Wanamaker 10,7 –és qui juga més a l’Eurolliga amb 31,7 minuts per partit–, Melli 3, Datome 12,1 i Vesely 12,6. Això vol dir que, de mitjana, les peces clau del Fenerbahçe juguen 9,3 minuts més per partit en l’Eurolliga que en la lliga turca. Arriben, per tant, més descansats a les cites europees.

Turquia, lliga de turcs

El cas més clar és el de Melih Mahmutoglu. El capità de l’equip turc va ser l’únic que va rebre el permís en les finestres FIBA per marxar a jugar amb la seva selecció. El mateix que els turcs de l’Efes Balbay o Batuk. No eren una prioritat en l’Eurolliga. En la competició europea juga 4,3 minuts de mitjana. En la lliga turca 21,7. Dada impressionant. Un altre turc, Ahmet Duverioglu, juga més del doble a Turquia que en l’Eurolliga (16,2 minuts en la lliga i 7,8 en Eurolliga), o Sinan Güler (14,3 minuts a Turquia i 3,5 a Europa). Però la dada també reveladora és que hi ha turcs que ni han debutat a Europa i que a Turquia tenen minuts: Egehan Arna (12,9), Baris Hersek (9,3) i fins i tot ha debutat Efe Tirpanci. El fet que sigui obligatori sis turcs en acta fa que tinguin més protagonisme i més quan el partit està decidit. Es pot jugar amb sis nord-americans, cosa que dona més nivell a la lliga.