El dia i la nit

Cadascú s’expressa com vol i en comparació amb els tres equips esmentats és un fet que el Barça juga els partits a més possessions, amb més ritme. Té més possibilitats d’anotar però també més problemes per mantenir la defensa dempeus durant els 40 minuts. Sempre té una consideració especial pel rebot defensiu –n’agafa un 80% en cistella pròpia quan guanya i un 71% quan perd–, però en la derrota pateix reiteradament en la defensa del bloqueig directe, la situació ofensiva que governa el bàsquet actual, fet que l’arrossega a les vacil·lacions i a les badades en les responsabilitats individuals, i d’aquí als desajustaments en les ajudes i en les rotacions. El Barça havia treballat de valent conceptes defensius durant la setmana, però la realitat és que dijous, en els tres primers quarts a Madrid, quan es va perdre el partit (68-52), l’equip de Pablo Laso va trobar sempre inspiracions (Campazzo, Carroll, Doncic i Felipe).

Comparant els registres defensius de l’equip blaugrana en les victòries i en les desfetes, destaca l’encert que permet als rivals en el tir de tres punts: en rodó, 4/19 (21%) quan els derrota i 9/22 (38%) quan sucumbeix. Igualment rellevant és com canvia d’un escenari a l’altre el balanç d’assistències, pèrdues i recuperacions de l’oponent. En els quatre partits en què el Barça ha guanyat ho ha fet deixant-lo amb un +5, mentre que en els vuit que ha perdut el rival ha donat quasi quatre assistències més de mitjana, ha perdut 3,5 pilotes menys i ha recuperat quasi dues pilotes més. És a dir, deu possessions més (+14,6).