Nick Calathes està en el moment més dolç de la seva carrera. Domina l’escenari, porta el ritme com pocs i té aquella aurèola que només han atresorat jugadors com ara Spanoulis, Diamantidis i Papaloukas a Grècia. És un base amb majúscules, i sense un base pur al davant com no és Heurtel, el grec s’exhibeix encara més. Va ser ell i l’aparició a escena de Gist el que va trencar la resistència blaugrana. El nord-americà imposava la seva llei a la pintura en uns minuts en què Tomic estava sent l’amo i senyor. Però amb el croat a la banqueta, Gist va fer un recital. No només d’anotació, sinó també en la forma –amb esmaixades imponents– van donar l’energia que li feia falta al seu equip en un moment delicat. El nord-americà va igualar el seu sostre de punts del curs (17) i es va quedar a només quatre del seu rècord de valoració (27). Els seus rècords van ser contra l’Unicaja. Calathes va acabar amb dobles figures (17 punts i 12 assistències) i es va quedar a només dues passades de cistella del seu rècord històric. Els 31 de valoració, això sí, van quedar lluny dels 42 que va fer el curs passat a la pista de l’Efes.