Un esperpent

Els de Sito Alonso van errar els seus sis primers tirs tot i estar alliberats i amb bones circulacions de pilota. L’Unicaja no ho feia gaire millor, però n’hi havia ja prou per fer forat (4-13, 8’) i fer entrar dubtes als blaugrana, cada cop més precipitats i menys nítids en els atacs. Sito movia la banqueta –fins i tot va fer tornar Sanders, perdut i fora d’òrbita–, i Oriola i Koponen li donaven punts, però el problema era un altre. A l’equip, se’l veia sense tensió, apàtic i el rival literalment el va atropellar. Traient suc de les pèrdues, del rebot d’atac i també del canell des del triple –menció especial per a Nedovic, esplèndid–, després de moure la pilota ràpid i sense bot. El 27-46 de la mitja part ho deia tot, i va originar una forta xiulada perquè la sensació era gairebé de rendició.

Dels vestidors, l’equip en va tornar amb una altra cara. Va anotar dos triples només de començar el tercer quart i mossegava més. A l’Unicaja li costava moltíssim fer-ho i, per fi, se’l notava incòmode tot i encara tenir coixí (38-50, 26’). La tornada de Shermadini i Suárez a la pista va dur la consistència als andalusos que, amb superioritat a la zona i en el rebot, van tornar a escapar-se, semblava que de manera definitiva (42-65, 31’).

Amb un equip amb elements com Ribas, Claver i Oriola –el targarí va fer 10 punts en l’últim quart–, el Barça Lassa no va abaixar els braços i la irrupció de Pressey va revolucionar-ho tot, en una fase en què l’Unicaja es dedicava a fer passar el temps. El base va saltar a la pista amb 56-71 i 3:48, i els seus punts (13) van estirar dels seus fins a tenir l’opció de dur el duel a la pròrroga.