El Barça Lassa estava adormit en la primera meitat i Pierre Oriola el va despertar, i s’havia adormit en l’últim quart i Rakim Sanders el va rescatar.

Quan Oriola surt al camp passen coses. Aquesta és la targeta de presentació amb què el pivot targarí va marxar de València i enguany ha estat amb comptagotes que els aficionats n’han pogut ser testimonis. Especialment en l’Eurolliga, on la mobilitat va cara. El primer quart havia acabat amb 18-15 i amb el Barça sense ritme, i fou Oriola qui li’n va donar en el segon, amb deu punts i una assistència en els primers sis minuts (34-24). En transició, des de la mitja distància, amb triple i jugant per parelles amb Heurtel. En la segona meitat, tret d’un tap a Wright en un contraatac amb 55-45, la seva incidència en el joc blaugrana va ser molt menor.

Res a veure amb l’aparició de Rakim Sanders en el darrer quart. Ja en el tram final del tercer s’havia deixat veure amb dues cistelles, però fou en l’últim en el que va deixar veritable empremta. Amb 67-66 i el neguit posseint el Palau, equip i públic, va jugar-se un triple més que temerari (70-66), va treure un 2+1 jugant al pal baix (73-66) i va recuperar una pilota per esmaixar al contraatac (75-66) i esmicolar el Brose. Totes tres accions, en poc més d’un minut.