L’Spar Citylift Girona es jugarà el pas a la seva segona final de copa aquesta tarda contra el Mann Filter (16 h, Teledeporte). Les lògiques de l’escenari i del potencial esportiu es van sumar per fer que les aragoneses aspirin també a la seva primera final de copa que, a diferència de l’Uni, hauran pogut preparar perquè ja sabien amb certesa quin seria el seu rival.

Amb tot, hi ha poc espai per a la sorpresa, menys fins i tot que si el rival hagués estat l’Snatt’s Sant Adrià. L’equip de Víctor Lapeña ha tingut fins ara una manera de jugar molt marcada i una estructura de joc molt acotada pels efectius disponibles. I aquí ve el primer contrast: el Mann té una rotació de set jugadores –la vuitena i la novena donen els mínims descansos possibles a les posicions exteriors i només actuen més si hi ha problemes de faltes– amb Ocete, Ferrari, Barbee i Abalde jugant tots els minuts possibles, Tuukkanen (40 anys) i Pascua (a prop dels 35) repartint-se el pal baix i, des de fa dos partits, Vega Gimeno fent la rotació de Barbee i Abalde.

Amb aquest esquema, és fàcil entendre perquè el Mann porta el seu joc amb pilota al cinc contra cinc tant com pot i perquè defensa més tancat, un punt especulatiu fins i tot, que la majoria d’equips de la lliga. Atacar d’aquesta manera no és un problema, en primer lloc perquè les interiors anoten amb encert alt (i el global de l’equip, 50%, és brillant) i perquè Barbee (33% de 3) i Ferrari (40%) obren el camp i generen espais a dins. Amb pivots tan grans fixen la defensa a dins i amb tiradores de nivell (Ferrari intenta 8 triples per partit) compliquen les ajudes a la defensa de les pivots i la fluïdesa en la circulació de pilota (segon en assistències de la lliga) en surt beneficiada. A més, l’atac ordenat –i sobretot l’ofici d’Ocete i Ferrari– minimitzen les pèrdues.

En canvi, malgrat que la defensa del Mann no sigui de les de fer despesa extra, la seva línia exterior és de les millors de la lliga en recuperacions. Hi ajuda el fet que els galons d’Ocete i Ferrari es tradueixen en respecte arbitral, però també Barbee té instint per estar en línia de passada.