Regulant el desgast
La copa. L’Avenida accedeix a la seva setena final consecutiva havent patit ben poc contra el Guipúscoa, tot i que en l’últim quart només va anotar Elonu
El Perfumerías Avenida afrontarà la final de copa –no se’n perd cap des del 2011– amb prou estalvi d’energia. Amb només 18 hores de descans, el Guipúscoa no va acostar-se a les prestacions de divendres i l’equip castellà en va fer prou aplicant més contacte i agressivitat a partir del segon quart per obrir un forat (39-22) fora de l’abast d’un equip amb el dipòsit en reserva.
Va costar veure ritme en el primer quart. Deu pèrdues entre els dos equips en van ser la causa. El Guipúscoa castigava en transició (fins i tot després de bàsquet del rival) i en cinc contra cinc aconseguia canviar la pilota de costat però els tirs alliberats –no tots, que l’Avenida té moltes cames– no entraven. Amb tot, el problema, d’extrema gravetat i irresoluble, era el rebot: 14 a 6 en el primer quart i 11 a 6 en el segon. N’hi havia un altre, de problema, que es va arribar a un punt que l’Avenida tenia dues faltes i el Guipúscoa set, amb un nivell d’ús del contacte similar. Aquest sí que tenia solució, ajustar el criteri. En canvi, les dues faltes de Brkic –l’ànima del Guipúscoa– abans del primer minut de joc, i la tercera en el primer minut del tercer quart, tampoc tenien marxa enrere i condicionaven.
El pecat del rebot
Ortega va repetir els esquemes vistos a Fontajau una setmana enrere: Elonu –d’alera– defensant la base rival i joc interior per parelles: Gil i Nicholls de sortida i Robinson i De Souza al relleu. El primer quart va acabar amb un 2+1 de Weaver que ajustava la diferència (19-15) però no les sensacions. El segon període va començar amb un 10-2 (29-17) que va fer obligada la intervenció d’Azu Muruguza.
El Guipúscoa va sortir del temps mort reactivat, amb un triple de Brkic i un bàsquet enorme de Sarr. Però no tancar el rebot defensiu era excessiu. El pecat va anar fent forat i un 10-0 (39-22) dibuixava la derrota als rostres de les jugadores basques, tot i el 41-29 a mitja part.
El pecat d’aturar-se
Amb 46-29, era tan evident el desenllaç que Ortega ja anava distribuint minuts quan l’Avenida, estranyament, es va deixar anar. L’IDK, fins i i tot sense bones seleccions ni un gran encert, es va reenganxar al partit, en part perquè les faltes es van equilibrar. Ortega va dir prou (46-35, 27’) però l’encallada era monumental –els últims 6:45 sense anotar– i a les jugadores de l’IDK els havia canviat la cara (46-37). S’havien alliberat i per moments tornaven a creure-hi. L’embús del campió era evident però faltava la irrupció d’Elonu, la jugadora més fresca que té Ortega. Cap companya seva va anotar en l’últim quart. Es pot llegir com un recurs afegit o com una feblesa però ja va passar el mateix a Fontajau. Un avís.
Publicat a
Notícies
Dijous,25 abril 2024