bàsquet
copa
El preu de la realitat
L’Spar Citylift Girona sosté sempre la seva defensa, però s’estavella contra la de l’Avenida en la segona meitat i perd la segona final seguida
Colhado va jugar minvada després d’una nit amb febre
Tampoc. Saragossa queda en la història de l’Spar Citylift Girona com l’escenari d’una altra final perduda. Amb més perspectiva, també serà l’escenari d’una altra final jugada. Si es reconeix a l’Avenida el mèrit de guanyar-les, també s’ha de fer amb l’Uni del fet de jugar-les. Per pressupost i potencial esportiu (si és que és possible deslligar aquests dos conceptes) són el primer i el segon, indiscutibles del bàsquet femení FEB. Però hi ha diferència i s’haurà de treballar perquè la continuïtat en les derrotes no faci percebre que la paret és més alta que en realitat.
És clar, per guanyar l’Avenida ha de sortir tot rodó, i ahir no va passar. La imprescindible Nádia Colhado va tenir un desmai la nit abans a l’hotel, va passar la nit amb febre i va jugar com va poder 31 minuts. Alminaite, amb problemes a l’esquena, s’hi va afegir (2 minuts). Problemes ja abans de jugar.
El segon quart encara va ser més intens, amb un encert descomunal en els dos equips i cap via d’aigua per on el rival pogués fer mal. L’Avenida anava al xoc sense manies i sumava faltes, però l’Uni nomes aniria una vegada al tir lliure. Surís va innovar jugant molts minuts amb dos quatres (Evans i Traoré), combinada amb una defensa zonal. A partir d’aquest moment tots els bàsquets dels dos equips menys un van ser en tirs oberts o triples (39-37).
Surís va insistir en la fórmula de jugar sense referència interior i continuar amb la zona. Com a mínim va aconseguir tallar l’anotació de l’Avenida a prop, però anant deu punts a sota no n’hi havia prou. Calia sumar, calia encert i ni Traoré en un tir còmode en tenia. En canvi, Domínguez anotava en l’últim segon i amb dues rivals al damunt. Només Rosó Buch va trobar una escletxa després d’un temps mort (del 67-53 al 67-58) però Ortega va fer tornar De Souza, tot es va complicar més i la final es va escapar definitivament.
Robinson, l’MVP que l’Uni va descobrir a Portugal
Angel Robinson va ser l’MVP de la copa bàsicament per la final, ja que contra el Guipúscoa havia jugat deu minuts amb 4 punts de tir lliure i 4 rebots com a aportació. Ahir va ser diferent. Ortega va apostar per ella i De Souza d’inici, en lloc de Nicholls i Gil, titulars en la semifinal i fa nou dies a Fontajau. Robinson, la interior menys defensiva de l’Avenida, va respondre no fallant ni un tir (5/5 de 2, 3/3 tirs lliures) i afegint 6 rebots, 2 assistències i 3 faltes rebudes als 13 punts. La pivot de Marietta (1987) va ser descoberta a la lliga portuguesa per l’Uni, que la va portar a Girona l’estiu del 2011. 14,4 punts, 11,2 rebots i 21,0 de valoració li van obrir les portes dels grans equips europeus, Tarbes, Avenida, Nadejda, Yakin Dogu i, des d’aquesta temporada, novament a l’Avenida. “Això és increïble, aquest no és un premi per a mi, sinó per a tot l’equip”, deia la pivot, que agraïa “el tracte fantàstic de la gent de Salamanca” i lamentava no poder celebrar gaire el títol “perquè demà marxem cap a Rússia”.
Publicat a
Notícies
Dimarts,23 abril 2024