Quan a finals de maig del 2015 a Gigi Datome (Montebelluna, 27/11/1987) se’l va veure, tot just tornar de l’NBA, al Primavera Sound, a Barcelona, seguint música alternativa va quedar clar que estàvem davant d’una espècie en extinció. Està enamorat dels discos de vinil, té un tocadiscos com els d’abans per utilitzar-los i està enamorat de la seva terra, Sardenya, on els seus pares hi tenen un hotel i on quan es retiri del bàsquet se’l podrà veure descansar. Li agrada tant la música que, quan no hi ha entrenament, ell, que viu amb la seva xicota, va igualment al pavelló a practicar el tir. Ho fa tot sol durant una hora. Això sí, amb música escoltant l’àlbum que ha escollit, i ho fa amb uns altaveus. Fins que no acaba el disc no acaba la sessió de tir.

Aquest jugador amb aspecte de hipster trenca totalment amb la mentalitat habitual de la majoria de jugadors professionals. Fa servir Twitter, Facebook i Instagram, però, sobretot, el missatge que dona és d’una persona absolutament interessada en el món de l’art, de la pintura i també de la lectura. No és, doncs, casualitat veure com a través de les xarxes socials fa recomanacions de llibres. Siddhartha, de Hermann Hesse, i Patria, de Fernando Aramburu, per exemple. Expliquen els seus companys d’expedició que a la mà sempre hi porta un llibre. Els devora amb molta facilitat i té una mitjana de tres o quatre llibres mensuals. I llegir tant també li dona un plus a l’hora de parlar. El seu discurs no gira només al voltant del bàsquet. I l’altra passió que té és la música, amb constants pinzellades de Tom Verlaine i Marquee Moon. Va ser quan se li va acabar el somni de l’NBA, després del seu pas fallit pels Pistons i pels Celtics, i d’acabar jugant la lliga de desenvolupament amb els Grand Rapids Drive, que va decidir anar amb un amic al Primavera Sound. Estava a la ciutat catalana, però això no va ser suficient perquè el Barça el fitxés. Hauria estat una incorporació de luxe. En va tenir molta part de culpa Maurizio Gherardini, mànager general del Fenerbahçe, que el va convèncer per sumar-se al projecte guanyador de Zeljko Obradovic. Dit i fet. Va fer les maletes cap a Istanbul, on ha acabat aixecant l’Eurolliga. Com a bon tiffosi, és fix en les convocatòries de la selecció italiana. Una Itàlia que té a dins després de jugar al Santa Croce Olbia, al Montepaschi Siena, a l’Scafati i a la històrica Virtus Roma.