Jugar un partit per setmana ha rehabilitat el MoraBanc Andorra. Ha recuperat jugadors i el treball ha entrat en els paràmetres de la normalitat, defensivament l’equip té els conceptes més agafats i ofensivament les associacions se li han solidificat. Fa dues setmanes va ser el Barça qui en va patir les conseqüències, després el Fuenlabrada i ahir el Madrid, que arribava als Pirineus enllaçant deu victòries en la lliga. El MoraBanc té fons argumental i n’és conscient, i quan les coses no rutllen (67-77, 32’) té la mentalitat adequada per sofrir i tornar.

I té Sanè, que al davant li ha redimensionat el joc. Va passar contra el Barça (Tomic) i va passar ahir contra el Madrid (Tavares), el seu tir exterior aclareix la zona, treu els gegants dels sistemes defensius (13-6, 5’). Doncic va refer els seus localitzant avantatges físics (19-28), però jugant amb Jaime Fernández i Albicy junts, Peñarroya va dotar l’atac amb una pólvora especial (51-55). Calia harmonitzar la defensa, i l’equip ho va fer tornant del descans col·lapsant la pintura (63-57, 25’). Campazzo i les defenses alternatives de Laso van rearmar els blancs, però quan pitjor pintaven les coses (67-77) els tricolor no es van desanimar.

Van agafar-se al partit, van tornar a trobar els triples de Sanè i l’energia de Moussa Diagné va contagiar companys i afició. Els seus punts van capgirar la situació (84-82) i Albicy, magnífic en les connexions i el joc curt, va posar el partit en perspectiva (87-84 a un minut). Un triomf rematat amb patiment, amb presència defensiva i dos tirs lliures de Jelínek (89-84 a quatre segons).